diumenge, 21 de setembre del 2008

Colors de tardor


La llum s'esblaima
Al mig dels darrers verds,
una magrana




Foto: Flickr (ftumog)
a les

4 comentaris:

  1. Anònim21 de setembre del 2008, a les 20:46

    Una magrana
    s'ofereix i es bada
    color de foc.

    ResponElimina
  2. Miquel Duran-Frigola22 de setembre del 2008, a les 0:02

    mai te n'aniràs a dormir sense saber un verb nou: esblaimar.

    carai carai feia temps que no aprenia tant amb tan poques paraules

    ResponElimina
  3. rebaixes22 de setembre del 2008, a les 18:08

    Te molts grans la magrana i soc petit per menjar tants grans.Uns haikus divins. Us felicito./ És bona eixa magrana amb xorret de vi ranci i unes culleradetes de sucre. Que bo i hi som en temps. L'avi Anton.

    ResponElimina
  4. Teresa Bosch22 de setembre del 2008, a les 20:37

    Carme, gràcies pel teu haiku. M'ha agradat molt això del color de foc

    Kennen, eh que sona bé això d'esblaimar?

    Avi Anton, benvingut a Paraules i mots! Provaré la magrana amb vi ranci i sucre.

    ResponElimina