Tota una contradicció... Com pot estar deserta una illa plena de gavines? Massa sovint ens traeix el nostre egocentrisme que pren la humanitat (dona i home) com a sinònim de vida. Quan molts cops els animals són més vius i humans que nosaltres mateixos. ;)
Uf, de vegades és una sensació aclaparadora.
ResponEliminaTota una contradicció... Com pot estar deserta una illa plena de gavines?
ResponEliminaMassa sovint ens traeix el nostre egocentrisme que pren la humanitat (dona i home) com a sinònim de vida.
Quan molts cops els animals són més vius i humans que nosaltres mateixos. ;)
Es apostuflant!
ResponEliminaquan s'aturen ja no és deserta, com tampoc ho és l'esperit quan escriu com tu.
ResponEliminavull anar a aquesta illa deserta... estar només amb quatre gavines, i la mar.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Met, l'home és egocèntric per naturalesa i la manera com definim una illa "deserta" n'és una bona prova
ResponElimina