dimarts, 15 de juny del 2010

Serà un dia com els altres



Serà un dia com els altres
Ens llevarem amb son i ens acotxarem extenuats
Entremig, és clar, hi haurà
aquella flaire fosca del cafè,
aquell nyic agònic de l’ascensor,
l’autobús farcit de cossos,
la pantalla de l’ordinador,
la feina,
algú que riu d’un acudit potser massa dolent,
un núvol de pluja al punt més llunyà de la finestra,
veus,
cares,
altres veus,
altres cares,
encara més veus i més cares a l’autobús de tornada,
mig capítol d’un best seller,
esquitxos d’oli a les rajoles blanques de la cuina,
la tele

Serà un dia com els altres
i s’acabarà exactament igual com ha començat,
tu al meu costat sense-res-més-ni-ningú-altre
Ja ho saps, t’estimo


Foto: Flickr (_Teb)
a les

10 comentaris:

  1. estrip15 de juny del 2010, a les 15:10

    molt maco i amb el millor final possible.

    ResponElimina
  2. Miquel Duran-Frigola15 de juny del 2010, a les 17:53

    a la (bona) línia e sempre. segueix escrivint, ara en els dos blogs!

    ResponElimina
  3. Lluís Bosch15 de juny del 2010, a les 19:48

    Un poema molt delicat que em fa pensar en molts d'altres, i fins i tot en textos que no són poemes. Et felicito per la capacitat de crear imatges.

    ResponElimina
  4. Núria Talavera15 de juny del 2010, a les 22:21

    és preciós i evocador, felicitats :)

    ResponElimina
  5. onatge15 de juny del 2010, a les 23:33

    De vegades si volem que el dia d'avui no sigui com els altres, només depèn de nosaltres... Aturar-se a mirar l'arbre que cada dia hi passem pel costat sense dir-li res..., Mirar el cel i respirar profundament..., encantar-nos en el poema d'una mirada..., regalar un somiure a la tristesa que camina pel carrer..., prendre un cafè sense pressa, escoltar l'eco del nostre silenci interior... I encara que l'altra persona ho sàpiga, dir-li T'estimo...

    Una abraçada diferent.
    onatge

    ResponElimina
  6. Joan Calsapeu16 de juny del 2010, a les 13:36

    Onatge, si ets capaç de mantenir aquest to al llarg d'un poemari, el recull de versos serà balsàmic.

    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  7. novesflors17 de juny del 2010, a les 21:30

    L'estima del dia a dia, de la quotidianitat. Molt important.

    ResponElimina
  8. Càndid30 de juny del 2010, a les 16:36

    No sé si és una teoria, però un bon text ho és des del primer vers, i quan el llegeixes ho notes.
    És el cas.

    ResponElimina
  9. La lectora corrent6 d’agost del 2010, a les 20:10

    M'havia passat per alt i m'alegro d'haver mirat enrere en el teu bloc. És un poema que em fa pensar en Martí Pol, en Mario Benedetti, en algunes cançons de Serrat... És la poesia de la quotidianitat, aparentment senzilla, però que pot ser molt treballada. Enhorabona!

    ResponElimina
  10. Teresa Bosch6 d’agost del 2010, a les 22:04

    Gràcies a tots! Celebro que us agradi

    ResponElimina