divendres, 27 d’agost del 2010

Haikú



Són tants horitzons
que fugen rere el vidre...
Però el tren avança


Foto: Flickr (emdot)
a les

8 comentaris:

  1. Jesús M. Tibau27 d’agost del 2010, a les 10:24

    el tren avança. I tu?
    Salut

    ResponElimina
  2. MARIA FORS27 d’agost del 2010, a les 10:55

    Hola, Teresa !

    Molt significatiu el teu Haikú de tren. Personalment penso que els haikú és una de les millors expressions poètiques que hi ha, juntament amb els Tanka i els Acròstic.

    Una abraçada, des de Sinera.

    ResponElimina
  3. onatge27 d’agost del 2010, a les 12:22

    Tot fuig... Algú mira des de darrere el vidre, llavors marxem... nosaltres.

    Cada fotografia és un poema.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls27 d’agost del 2010, a les 16:43

    En poques paraules, has definit l'horitzó. Un haikú poèticament preciós!

    ResponElimina
  5. Joana27 d’agost del 2010, a les 20:20

    Tot avança. No ens podem quedar enrere.
    M'han agradat les imatges i la lletra!

    ResponElimina
  6. Teresa Bosch27 d’agost del 2010, a les 20:49

    Jesús: bona pregunta! Encara que sigui a remolc del tren - que em porta - sí, avanço!

    Gràcies pels vostres comentaris! Sempre he pensat que la del tren és la finestra que té més horitzons!

    ResponElimina
  7. Joana28 d’agost del 2010, a les 8:34

    Rere el gran cristall
    l'espectador emmudit
    contempla el camí.

    ResponElimina
  8. novesflors28 d’agost del 2010, a les 9:59

    Un haiku per a possibles diverses lectures.

    ResponElimina