dimecres, 11 de maig del 2011

Llarga joventut


Toques el glaç amb la punta dels dits
i t’estremeixes. 
Però tens temps, 
molt de temps. I ho saps.
És per això que cerques l’Amor,
 en majúscules.
El gran, l’únic, el veritable.
Aquest amor-quimera que només es troba
quan no es busca.
Aquesta flama.


Comentari d'Helena Bonals


Foto: Flickr (doug88888)
a les

6 comentaris:

  1. novesflors11 de maig del 2011, a les 21:40

    M'agrada.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals12 de maig del 2011, a les 13:55

    Que optimista! M'embadaleix.

    ResponElimina
  3. fanal blau12 de maig del 2011, a les 20:54

    L'amor sempre en majúscules...
    M'agrada!

    ResponElimina
  4. Estranger14 de maig del 2011, a les 0:20

    Quan toques el glaç quan és glaç de debó, la punta dels dits s´hi enganxa: la fredor es trasllada al dit, i l´escalfor al glaç.

    No sé a què s´assembla...

    Bonic poema.

    ( ja ha sortit, el Sècs ? )

    ResponElimina
  5. zel15 de maig del 2011, a les 17:10

    Molt bonic, molt. Si, potser no cal buscar, esperar...

    ResponElimina
  6. Teresa Bosch16 de maig del 2011, a les 9:24

    Gràcies!

    Estranger, el Sécs no ha sortit però està a punt...

    ResponElimina