Em sembla, Teresa, que hi ha massa abundància en la sensació d'ofec. Desitjo que, malgrat ens sentim agafats pel coll, no deixem d'engrapar-nos a la vida, i tornem a sentir que ens abraça sense escanyar.
Potser sí que tens raó, Fanal Blau. La sensació d'ofec és bona per fer-nos reaccionar i engrapar la vida, però no ens hi podem esplaiar ni fer-ho servir com una excusa per no fer res.
Potser no vaig saber expressar-me bé, Teresa. Jo no penso que sigui bona, però hi és; precisament per això ens cal engrapar-nos a la vida amb força... En tot cas, crec que t'he entès. Tinguis bon cap de setmana.
Bona contradicció poètica. Crec que darrerrament, això d'estar agafat pel coll és massa comú.
ResponEliminaSalut
Em sembla, Teresa, que hi ha massa abundància en la sensació d'ofec.
ResponEliminaDesitjo que, malgrat ens sentim agafats pel coll, no deixem d'engrapar-nos a la vida, i tornem a sentir que ens abraça sense escanyar.
Potser sí que tens raó, Fanal Blau. La sensació d'ofec és bona per fer-nos reaccionar i engrapar la vida, però no ens hi podem esplaiar ni fer-ho servir com una excusa per no fer res.
ResponEliminaPotser no vaig saber expressar-me bé, Teresa.
ResponEliminaJo no penso que sigui bona, però hi és; precisament per això ens cal engrapar-nos a la vida amb força...
En tot cas, crec que t'he entès.
Tinguis bon cap de setmana.