divendres, 25 de novembre del 2011

Divendres


 
I aquest final
de tot, del llot, del glaç,
de la setmana,

com cau en un no-res
quan surt el sol!



Foto: Flickr (dacotahsgirl)

4 comentaris:

  1. I mentrestant, esperant el bes del raig
    cau la llàgrima de la boira
    i molla la roba com els petons petits
    que cauen sense adonar-se’n.
    Fred que entra fins els ossos vells
    i mirant finestral enllà veig
    una mar flonja d’un cotó dolç
    que vola lentament
    cap a un cel on regna el sol,
    tardant avui en visitar-me.
    M’entretinc aleshores,
    volant els records
    fins la blanca pantalla del davant
    i veig movent-se com fantasmes
    els personatges de la memòria barrejats
    amb els fantasmes vius que m’envolten,
    que m’estimen i m’enfurismen.
    Tot cau en un no-res
    quan surt el sol!

    ResponElimina
  2. ¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
    amb les espases i les batalles?
    L'única estrella que prenc per guia
    és la del gaudi i de la música.
    Feliç any 2012!!

    ResponElimina