La
Nacional II a Bàscara
explica
gestes, desfetes,
del
Fluvià al turonet
que
bat el vent amb roelles.
On
ara hi ha aquest graffiti,
el
de la gralla i la fera,
hi
penjava un gran llençol
roig
com la nostra bandera.
Més
avall, passat el bar,
a
la paret cantonera,
s’hi
apilaven rams i espelmes
pels
morts de la carretera.
La
pancarta de la MAT
i
la del tren que accelera
han
descolorit per sempre
la
façana a ca l’Esteve.
La
Nacional II a Bàscara,
la
faria a les palpentes,
de
tant com me la conec,
de
com me la sento meva.
Si
miro l’aigua del riu,
hi
veig la teva plorera
del
dia que l'arrestaren
i
la feren presonera.
I
quan floreixen les roses
torno
a ser la forastera
que
en el recés del seu cotxe
tasta
la mel del capvespre.
Ferida
sobre ferida
i
entre ferides, la festa.
Les
crostes tenen clivelles,
des
d’on broten les poncelles.
La
pintada que em fascina
(ep,
que fou de les primeres!)
està
escrita en una granja,
no
es destenyeix ni s’altera.
Diu
«Viva la libertat
(amb
t) de robar!». Com crema!
Foto: finestra de Bàscara - Josep Maria Viñolas (Flickr)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada