Molta sensibilitat en poques lletres. I sent diumenge que es pot degustar i embriagar-se en l'escalfor de mig cos tapat i l'altre a l'aire, mentre el glopet de café sembla una fulla que penetra a la gola amb la suavitat del desig d'aquest petó calent que entra i s'extent per tot el cos... No n'he fet mai de Tanka, clar que l'haikú fa poc que els conec. Gràcies per les visites. Anton.
Tanka que il·lumina el dia ple de núvols.
ResponEliminaMolta sensibilitat en poques lletres. I sent diumenge que es pot degustar i embriagar-se en l'escalfor de mig cos tapat i l'altre a l'aire, mentre el glopet de café sembla una fulla que penetra a la gola amb la suavitat del desig d'aquest petó calent que entra i s'extent per tot el cos... No n'he fet mai de Tanka, clar que l'haikú fa poc que
ResponEliminaels conec. Gràcies per les visites.
Anton.
Em sembla que aquest matí la olor de cafè es confon amb el dia del teu sant...
ResponEliminaFelicitats!
Gràcies, Laura! Ets la primera persona que em felicita!
ResponEliminaAi, Teresa, i jo sóc la darrera, de moment. Felicitats!
ResponElimina(la meva germana em matarà per l'oblit, i és que la feina... -no s'ho creurà,oi?)
Gràcies, Pere!
ResponEliminaJo crec que sí que ho entendrà; l'important és felicitar-ha, encara que sigui amb retard.