Físicament una gran veritat. És que potser ja el ser,la persona no interessa res o quasi res./ m'agrada anar al bosc, allí pots parlar amb els arbres./ ho fas diví. Anton.
Gràcies pels vostres comentaris! Això de comptar síl·labes jo tampoc ho he acabat d'entendre mai del tot, Kennen. Asimetrich, benvingut al país dels blogs!
segueixo llegint-te, cada cop amb més vergonya perquè no sé comptar síl·labes.
ResponEliminamai m'ha agradat que les anomenin sales d'espera.
Físicament una gran veritat. És que potser ja el ser,la persona no interessa res o quasi res./ m'agrada anar al bosc, allí pots parlar amb els arbres./ ho fas diví. Anton.
ResponEliminaHola Teresa, aquesta imatge junt amb 4 mots ben seleccionats em suggereixen un munt de possibles situacions. Molt bonic...
ResponEliminaTorno a ser al país dels blogs i veig que la teva genialitat continua intacta. Una abraçada
ResponEliminaEspai vital únic i propi. Egoisme de l'aire. Edonisme, puresa. Vici. Irracionalitat. Massa pulcritud. I al final, et quedes sol.
ResponEliminaL'espai personal, distàncies de seguretat que intentem mantenir. A vegades però ens sentim ben afetxegats. Molt bé aquest haikú.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris! Això de comptar síl·labes jo tampoc ho he acabat d'entendre mai del tot, Kennen.
ResponEliminaAsimetrich, benvingut al país dels blogs!
la distància prudencial que ens separa
ResponEliminaM'agrada.
ResponElimina