na metàfora de l'actual crisi econòmica. Ara que van maldades, els joves emoresaris que semblava que s'havien de menjar el món i que ho sabien tot, ara hauran de tornar a les velles receptes d'humilitat, estalvi i esforç... Retornem als orígens, a la tradició, al que s'ha fet i s'hauria d'haver seguit fent aquesta darrers anys. Ara bufa el vent, ens passa factura, i els grans tenen l'esperiència per a superar-ho. M'ha agradat molt!
Met, el teu comentari corrobora una característica del haikú: la polisèmia.
En fer aquest haikú, sí que vaig pensar en la imatge d'un nét que s'agafa al bastó de l'avi com a metàfora de la joventut recolzant-se en l'experiència en moments de dificultat, però no pas en l'actual crisi econòmica. M'adono que tens tota la raó!
Sens dubte la imatge del nét i l'avi és el que em va vebir primer al cap, però sóc "expert" en menjar-me el cap amb els doble sentits i el que es vol dir realment quan llegeixes res que s'hagi escrit. Continua així, Teresa!
na metàfora de l'actual crisi econòmica. Ara que van maldades, els joves emoresaris que semblava que s'havien de menjar el món i que ho sabien tot, ara hauran de tornar a les velles receptes d'humilitat, estalvi i esforç... Retornem als orígens, a la tradició, al que s'ha fet i s'hauria d'haver seguit fent aquesta darrers anys.
ResponEliminaAra bufa el vent, ens passa factura, i els grans tenen l'esperiència per a superar-ho.
M'ha agradat molt!
Met, el teu comentari corrobora una característica del haikú: la polisèmia.
ResponEliminaEn fer aquest haikú, sí que vaig pensar en la imatge d'un nét que s'agafa al bastó de l'avi com a metàfora de la joventut recolzant-se en l'experiència en moments de dificultat, però no pas en l'actual crisi econòmica. M'adono que tens tota la raó!
Gràcies pel comentari!
no es pot canviar una lletra sense espatllar-lo, i d'infinites interpretacions: perfecte
ResponEliminaSens dubte la imatge del nét i l'avi és el que em va vebir primer al cap, però sóc "expert" en menjar-me el cap amb els doble sentits i el que es vol dir realment quan llegeixes res que s'hagi escrit.
ResponEliminaContinua així, Teresa!
M'ha agradat molt la tendresa d'aquest haikú!!
ResponElimina