dissabte, 6 de juny del 2009

L'onada


Ara que els peus
et salten sobre cendres,
és hora que pensis
en la gerdor de les onades.

Sé que no t’ho creuràs
i que la brasa crema,
però sàpigues que no hi hagut mai,
en tota la història dels homes i les dones,
cap estiu sense un hivern.
o
o
o
o
o
Foto: Flickr (Dani Morell)
a les

5 comentaris:

  1. Anna6 de juny del 2009, a les 1:17

    Ni cap nit sense albada,
    ni cap mot sense un silenci,
    ni.....

    Que bonic.

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig6 de juny del 2009, a les 1:57

    Es preciós Teresa,m 'ha encantat
    els primers versos brutals.
    enhorabona pel bloc.
    :)

    ResponElimina
  3. Anònim8 de juny del 2009, a les 19:53

    precios..............!!!!!!!!!!!!!
    magnific, sencill, intens !!!!!!!!
    gracies !

    ResponElimina
  4. Teresa Bosch8 de juny del 2009, a les 21:44

    Anna, Sandra, Josepa:

    Gràcies!

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas9 de juny del 2009, a les 20:49

    M'ha agradat molt, les paraules però també l'avís que impliquen...

    ResponElimina