dijous, 10 de juny del 2010

Pells


Ens hem despullat
i hem plegat la roba
en un racó.
Ara, tot fa flaire de net,
i no sabem què dir-nos.
o
o
o
Foto: Flickr (Matt West)


Pells: el vaig publicar en aquest mateix espai el 14 de juny de l'any passat. Vaig tenir molts comentaris encoratjadors, i precisament per això el vaig decidir esborrar a principis de maig d'enguany i presentar-lo al concurs d'e-poemes de La Vanguardia. 

Tothom coincideix a afirmar que les noves tecnologies estan transformant profundament la manera de crear, de consumir i d'entendre la literatura. Abans, per exemple, no haguéssim pogut accedir amb un clic als més de 1.100 poemes que es van enviar. Tampoc haguéssim pogut encetar debats col·lectius sobre la importància de la rima, la decisió del jurat o la definició de la pròpia poesia. I encara hi afegiré que probablement jo tampoc hagués tingut cap possibilitat de publicar i d'esborrar el poema al bloc ni de rejovenir deu anys en qüestió de dies. El món virtual, com tots els móns, té moltes cares, moltes llums i moltes ombres. 

Però vaig quedar finalista, m'enviaran un llibre de Joan Maragall a casa i estic contenta.
a les

11 comentaris:

  1. Jesús M. Tibau14 de juny del 2009, a les 10:27

    preciós

    ResponElimina
  2. PS14 de juny del 2009, a les 11:49

    Potser no fa falta dir res, deixar les paraules en un racó plegades amb la roba i que parlin les pells.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. sargantana14 de juny del 2009, a les 12:45

    dons es veritat..potser ni calen les paraules...

    ResponElimina
  4. Sandra D.Roig14 de juny del 2009, a les 16:02

    Es fantastic, com has trasmès una sensació de serenor dins una imatge tan tendra.
    enhorabona.
    :)

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas14 de juny del 2009, a les 17:21

    M'agrada l'instant que descrius. Segur curtíssim, però intens, després parlaran les pells o le s paraules o els dues coses, però aquest instant em sembla magnífic.

    ResponElimina
  6. novesflors14 de juny del 2009, a les 18:58

    La companyia, l'entesa, de vegades, supleix els mots.

    ResponElimina
  7. Ferran Cerdans Serra14 de juny del 2009, a les 19:49

    alguna vegada he viscut aquestes paraules... bona!

    ResponElimina
  8. Joana15 de juny del 2009, a les 0:36

    Només una mirada? i el silenci ...per resposta...res més...
    Preciós!

    ResponElimina
  9. qui sap si...18 de juny del 2009, a les 19:07

    Et miro als ulls
    i veig les ninetes
    que em van enamorar,
    descobreixo de nou
    tot el teu mon
    que dia a dia
    havia fet meu.
    Trenco el silenci
    amb un t’estimo callat,
    però evident
    i resolc
    amb el mateix silenci,
    compromès,
    enamorar-te de nou
    i ara per sempre.

    ResponElimina
  10. Anna21 de juny del 2009, a les 17:07

    Preciós. Estic segura que no cal cap paraula en un instant aixís.

    ResponElimina
  11. onatge10 de juny del 2010, a les 15:01

    Felicitats pel preimi.

    Quan les paraules
    reposen entonem
    la cançó dels sentits
    al pentagrama de la pell...,
    i mentre un canta
    l'altra posa la música
    i esdevenim a un sol crit...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina