
T’explico els meus problemes,
aquests problemes
que després em semblaran estúpids,
i tu respires i mormoles
la vida, que és tan puta...
i m’ofereixes el pit nu
perquè m'hi ajagui,
i mires cap el sostre,
i fas lliscar la mà lleugera
com un ocell petit,
calent, d'argent,
sobre la meva espatlla fosca.
T'explico els meus problemes.
Foto: Flickr - MaureenShaughnessy (aka MontanaRaven)
mmmm.... quin moment dibuixes més dolç, malgrat els problemes!
ResponEliminaDonçs si, un instant dolç.
ResponEliminaalmenys hi ha una mà d'ocell petit.
;)
Una abraçada
Quina tendresa...
ResponEliminaPreciós.
La mà que guareix. Una carícia sempre és un bàlsam per a l'esperit.
ResponEliminaQuan escoltar i amanyagar van junts, podem tenir esperances...
ResponEliminauna descripció captivadora... que maco tenir un pit nu on recolzarse quan et fa falta...
ResponEliminaa mi també m'ha agradat especialment aquest post,
ResponEliminafeia un temps llarg que no passava, però veig que tot segueix igual
la carícia sanadora, molt bonic
ResponElimina