Voldria deixar un comentari... però no puc evitar d'escriure un poema, com una demostració que m'ha arribat a dins, tant que he cercat una resposta, totalment innecessària, ho sé!
Es fa fosc, amor i lluny del món quan tot s'apaga, només tu omples la meva estança.
Voldria fondre'm amb tu i que amb la nostra abraçada l'univers apagués els lumms per guarir el nostre amor. Sols tu i jo, sols entre l'immensitat del món
PS. M'encanten els vostres poemes, tampoc jo m'hi he pogut resistir.
Voldria deixar un comentari... però no puc evitar d'escriure un poema, com una demostració que m'ha arribat a dins, tant que he cercat una resposta, totalment innecessària, ho sé!
ResponEliminaEs fa fosc, amor
i lluny del món
quan tot s'apaga,
només tu
omples la meva estança.
Un prec profundíssim.
ResponEliminaD'innecessària res, Carme. Un molt bon poema-resposta! A mi també m'ha arribat.
ResponEliminaVoldria fondre'm amb tu
ResponEliminai que amb la nostra abraçada
l'univers apagués els lumms
per guarir el nostre amor.
Sols tu i jo,
sols
entre l'immensitat del món
PS. M'encanten els vostres poemes, tampoc jo m'hi he pogut resistir.
Com ha dit la Carme és un poema molt profund com per deixar una resposta, però de vegades sóc tossut...
ResponEliminaDe vegades no
ho sé que sigui jo,
sense amor
tot és fosc,
i en la soledat
ens acarona la solitud...
Salut.
onatge