dilluns, 3 de gener del 2011

Poeta,


 

ho has provat,
Però no pots viure
sense versos.
Cada fulla que es perd
és un record.
Cada brot de verd,
una promesa.


Foto: Flickr (surrealmuse)
a les

7 comentaris:

  1. Roser Caño Valls3 de gener del 2011, a les 17:03

    Bon post, Teresa! Feliç 2011!

    ResponElimina
  2. novesflors3 de gener del 2011, a les 19:15

    Preciosa reflexió-poema. Bon 2011, ple de versos.

    ResponElimina
  3. sargantana3 de gener del 2011, a les 20:58

    precios....
    petons!

    ResponElimina
  4. Sandra D.Roig3 de gener del 2011, a les 21:50

    eptivA cada brot de verd...
    una delicada joia.
    una abraçada.

    ResponElimina
  5. zel8 de gener del 2011, a les 0:23

    Precios, molt!

    ResponElimina
  6. Jordi Solà Coll21 de gener del 2011, a les 21:09

    Sí: ho he provat tot. No puc viure sense versos... I no sé per quina raó quan em faig seguidor del teu blog, no em publica ni la foto ni el meu nom...

    Perdona, però a més del comentari, que no puc viure sense versos, és que estic intentant a veure si és que ara ho faig bé...

    ResponElimina
  7. Teresa Bosch24 de gener del 2011, a les 13:05

    Hola Jordi,

    La veritat és que no en tinc idea de perquè no et pots fer seguidor del meu bloc... Deu ser cosa d'internet, la informàtica i els seus misteris. En qualsevol cas, benvingut i gràcies!

    Teresa

    ResponElimina