![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir7hkNkUxarFq7aq0ifjAw8s-sJl4GvSHbL5UzLNChP8UU93rjdvQEm98xN0Ek9mGVdBfZEztrfOdKltn1DYaXqNvbIflX-b3KDmZQUqGpvpHdgQ33EgLNxy1crqKYTof-KNd0RgdDN00p/s320/Blueju38.jpg)
Filòsofs, científics, profetes, escriptors, polítics i, en definitiva, homes i dones de tota mena, s'han fet aquesta pregunta des de l'albor dels temps. Tots, a base de pensar-hi poca o molta estona, hem anat modelant una teoria pròpia.
Jordi Sabaté i Pi ens va explicar la seva el passat 21 de maig al programa
Savis del Canal 33. Ho va fer remetent-se al Big Bang; al llarg camí que ha fet possible el naixement d'estrelles i planetes; a l'inici de la vida a la Terra; a l'evolució d'animals i plantes; i, finalment, a l'aparició de l'homo sapiens. Som, va dir, "
la consciència de la matèria". Una definició que jo trobo, a més d'extraordinàriament precisa, poètica. Diuen que la realitat supera la ficció. La bellesa de l'univers també supera, moltes vegades, la de la poesia.