dilluns, 9 de maig de 2011

Sécs: de la xarxa al paper


El temps és com un mocador de fil.
Es plega i es desplega
i es rebrega en un manyoc.
Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,
però llavors arriba algú
que matusserament remena la bugada
i els ajunta.


Aquests són els versos que donen títol al llibre que acabo de publicar en format paper a l’editorial Emboscall i que ben aviat podreu trobar a les llibreries. Un recull de més de cinquanta poemes penjats en aquest bloc entre el febrer del 2008 i el març del 2011. Alguns, pocs, van ser escrits una mica abans («Silencis», el primer, data del 2004) i es van difondre a través de la pàgina Relats en Català. D’altres, la gran majoria, van ser creats des de i per al «Paraules i mots».

Com el temps, la xarxa és també comparable a un gran mocador de fil. Podem mantenir-lo perfectament estirat o rebregar-lo fins a ajuntar-ne els diferents sécs. Els que coneixeu una mica aquest bloc sabeu que les etiquetes permeten visualitzar, per exemple, totes les tankes, totes les entrades que tracten de l’Empordà o tots els relats; i que, si ho preferiu, també podeu llegir els continguts en un ordre estrictament cronològic. 

Seleccionar i revisar els poemes que formen part de Sécs m’ha permès – a més de comptar amb el criteri valuosíssim de l’editor – de comparar, analitzar, classificar i ordenar els poemes segons una nova òptica que neix de la reflexió i la distància temporal. Sense voler-ho, he acabat ajuntant els sécs dels meus poemes d’una manera ben diferent a com ho havia fet amb les etiquetes i els enllaços. Més enllà de les nostres afinitats sensorials o emotives per la xarxa, pels tablets o pel paper, un llibre constitueix un discurs acabat. Un discurs que no depèn de la desaparició fortuïta d’un enllaç, de l’habilitat digital del lector, o del fet que l’autor hagi etiquetat una entrada erròniament. I això, també té un valor.

Sécs és, per a mi, sobretot, una gran aventura. Una aventura que endego des de la doble voluntat d’escriure no només per a mi sinó també per als altres i de no deixar d’aprendre mai. I una aventura que mai hagués estat possible sense la complicitat de vosaltres, estimats lectors i lectores d’aquest humil espai. Per això us dono, una vegada més, les gràcies.

Finalment, dir-vos que si m’heu anat seguint, és probable que al llibre hi trobeu a faltar haikús. No us penséssiu pas que renego del gènere o que el considero inferior. Tot el contrari. Sempre he pensat que el haikús, per tractar de condensar tant en tan poques paraules, són especialment difícils per l’autor i especialment impactants per al lector. Com a tals, me’ls reservo – com es reserven els bons vins – per a una altra ocasió que els atorgui tot el protagonisme que mereixen. 


Sobre el llibre, al bloc de la col·lecció "El taller de poesia" de l'editorial Emboscall

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

felciitats, i que els sécs dels temps no ens allunyin de les paraules

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Moltes felicitats! es bonic plasmar el que has escrit en paper.

novesflors ha dit...

MOLTES FELICITATS! A continuar el camí encetat.

miquel ha dit...

Que bé! Buscaré el llibre...
I esperaré els haikus :-)

Càndid ha dit...

Segur que en paper, i tots seguits, tenen una altra dimensió.
A l'Empordà serà rècord de vendes!!

Unknown ha dit...

mOLTISSIMES FELICITATS!
el buscaré...

Teresa Bosch ha dit...

Moltes gràcies a tots!

Teresa Bosch ha dit...

Jesús, al llibre hi trobaràs el poema de "Totes les baranes dels teus dits" i un esment al teu bloc.

Joana ha dit...

Felicitats teresa!
m'encanta la portada del lliobre. Apunta't està :)

La lectora corrent ha dit...

Enhorabona! Que en vinguin molt més!