Mai havia vist
les Rambles
tan exultants com
ara!
La llum ho
embolcalla tot
i té la insòlita
mesura justa.
Els menús són
bons i ben barats.
La passió es
desboca ufanosa
en les parelles.
Les baldes dels
portals diuen passeu!
Per res del món
voldria anar enlloc més
ni transformar-me
en ningú altre.
Per res del món
voldria dur rellotge.
Mai havia vist
les Rambles
tan exultants com
ara!
Els caps busquen
els caps
i els ulls les boques.
Els braços
branden l’aire
com banderes.
Els peus marquen
cofois
els ritmes de la
terra.
M’encisa, aquesta
dansa!
M'enarta, saber
que tots tenim el cor ardent
i que som prínceps i princeses!
Aquest batec de
temps
definitivament és
màgic.
Un perfum lleuger
de flors
impregna els
arbres blancs de les voreres.
Els turistes
canten òpera.
La música és a
tot arreu
i els ocells són
missatgers de les petites alegries que,
com les taques i
les pinzellades dels quadres dels artistes,
s’arremolinen en
un gran tsunami d’emocions
que, imparable, encalça l’infinit.
Entrades
