Ho saben els ocells

Se’n diu por,

d’això que ens volen fer sentir,

tan sí com no

i d’una manera malaltissa,

perquè continuem clavats on som.

La por hipotètica de perdre

un pati o una tassa.

Pobrets.

¿No se n’adonen

que és precisament la por palpable de perdre’ns

a nosaltres mateixos,

aquesta vegada potser per sempre,

allò que ens fa aixecar,

tant sí com no

i opinin el que opinin els entesos,

per no deixar de moure’ns mai?

Ho saben els ocells:

en cap presó del món

les cel·les són tan amples com el cel.


Foto: Hugo Marcelo Méndez Campos (Flickr)