dimarts, 24 de gener del 2012

Sort, estigues quieta


(A F.)

Amor,
jo em pensava que t’estimava.
I com que només m’ho pensava,
ho proclamava a tot hora als quatre vents.

D’això, fa molt de temps.
Ara, no m’ho penso:
                                ara, ho sé.
I com que ho sé, que t’estimo,
que segurament ja no et podré deixar d’estimar mai,
servo cadascun dels teus gestos,
mirades
i paraules,
amb un recel immens a dintre meu.
I no dic res.
I no em vanto de res.
I no faig res que no sigui
serrar les dents o aclucar els ulls
ben fort,
perquè la sort,
aquesta bèstia roïna i capritxosa,
no es bellugui d’allà on és.



Foto: Flickr (mandarinaAsesina)

diumenge, 8 de gener del 2012

Un poema per a la Marató de TV3



Aquí teniu la meva petita contribució a la Marató de TV3 del 2011: el poema "Primavera", il·lustrat amb una magnífica aquarel·la de la Pilar Campmany. Es tracta d'una iniciativa de l'ARC, l'Associació de Relataires en Català. Les obres resultants seran exposades i venudes per un import assequible, i el total recaptat es convertirà, íntegrament, en un donatiu per a la Marató. Aquesta edició ha estat dedicada a la regeneració i transplantament d'òrgans i teixits.

Podeu veure tots els poemes i totes les il·lustracions a  la web http://poemesperalamarato.blogspot.com.

divendres, 25 de novembre del 2011

Divendres


 
I aquest final
de tot, del llot, del glaç,
de la setmana,

com cau en un no-res
quan surt el sol!



Foto: Flickr (dacotahsgirl)

dimecres, 23 de novembre del 2011

dilluns, 14 de novembre del 2011

Fil


La pluja cau
i renta els autobusos.
És mitja tarda.
La pluja mulla el fil
que lliga els pensaments.


Finalista Concurs de Tanka en català - Grau Miró 2011
Foto: Flickr (Ed Yourdon)

divendres, 11 de novembre del 2011

Casa

  
Pare, he vist el món. Tot era mentida.
Ni les nostres platges tenen la corba més amable
ni els nostres camps els jardins més endreçats.
De fet, ni tan sols la tramuntana,
aquest vent que tant ens fa sentir nosaltres,
és única.
Però et puc assegurar que quan el tren, el cotxe, la mirada,
s’aturen després d’un llarg viatge al Paní i a les Alberes,
i la plana, curulla de verd i de teulades,
s’estén ampla fins al mar,
el cor encara em diu: Ja sóc a casa!



Foto: Flickr (Jofre Ferrer)