Les
vaig trobar a dintre de la calaixera de les golfes.
Tenien
forma de llençol, d’estovalles, de coixinera,
de
mocador, o de peces que havien perdut
el
record del seu ús en la memòria col·lectiva.
Les
inicials brodades de les filles
s’arrapaven
a les de les mares i les àvies
com
les branques d’un vell roure
s’arrapen
al seu tronc.
De
res els va servir a tantes i tantes dones
cremar-se
els ulls o esguerrar
l’agraciada
forma d’uns dits destres.
Com
un llamp, la modernitat
va
impactar de ple en la vella calaixera.
Algú,
sense ni tan sols haver-ho decidit,
un
dia, deixaria de fer puntes.
Quadre: "Dona cosint" de Pierre-Auguste Renoir
Entrades
