dilluns, 4 d’agost del 2014
dissabte, 26 de juliol del 2014
Feina de formigues
El dia comença a la Nacional II
amb una llarga
corrua de formigues.
Aquestes formigues-cotxe
que segons els científics
sobreviurien a
totes les catàstrofes.
Les matineres.
Les disciplinades.
Les sensates.
Les formigues que
avancen impertorbables als canvis de temps i a les misèries,
encara que posin
les notícies de la ràdio.
Encara que, fins i
tot, a vegades escoltin música
i la música els provoqui
una estranya sensació de benestar
a les antenes.
Una rere l’altra,
estoicament,
sense dir res,
amb la seva gran
motxilla de lona
plena de greuges i
esperances,
les formigues continuen
el viatge.
Mentrestant, a dalt d'un arbre,
una òliba
solitària aixeca el vol.
Es fa clar.
El sol il·lumina
el bosc i els diferents verds – Déu meu, n’hi ha tants!
esclaten.
Foto: Àlex Carmona (Flickr)
dimecres, 7 d’agost del 2013
Terra
De seguida vaig
aprendre que l’esforç
no mena
necessàriament a l’èxit.
Tot i així, continuo
aixecant l’aixada
i cavo i planto
les llavors
als clots que puc.
Si la terra és
pobra, l’adobo.
Si fa fred,
construeixo un hivernacle.
Si hi ha sequera,
m’enfilo a dalt d’una escala
i furgo a dins
del cel per atrapar els pocs núvols
que s’hi amaguen
i els espremo.
A vegades penso que no podré resistir més temps
A vegades penso que no podré resistir més temps
sense veure
créixer plantes.
Llavors m’adono
que tinc les ungles brutes
i la cara mig
cremada,
i em vénen unes
ganes boges de plorar.
Caic i deixo anar
l’aixada.
Però és debades.
Sé de sobres que
d’aquí poc em tornaré a alçar,
confiadament,
com si m’hi anés
la vida.
Què podria fer
sinó?dijous, 1 d’agost del 2013
Tres colors
Rosa.
El teu color preferit era el rosa.
El rosa dels núvols de sucre de les fires,
dels gelats de maduixa,
dels palaus de Disney,
dels llaços dels vestits de rams i de les palmes.
Aquell rosa.
El teu color preferit era el rosa.
El rosa dels núvols de sucre de les fires,
dels gelats de maduixa,
dels palaus de Disney,
dels llaços dels vestits de rams i de les palmes.
Aquell rosa.
Vermell.
El teu color preferit va passar a ser el vermell.
El vermell de la pintura als llavis,
dels cocktails amb alcohol i sense alcohol,
dels sostenidors de cap any,
del Seat Ibiza dels anuncis.
Aquell vermell.
Morat.
El teu color preferit ara és el morat.
El morat del raïm i l’albergínia,
dels vins que envelleixen al celler,
de les postes de sol,
dels cops rebuts, de les fugides.
Aquest morat.
El teu color preferit ara és el morat.
El morat del raïm i l’albergínia,
dels vins que envelleixen al celler,
de les postes de sol,
dels cops rebuts, de les fugides.
Aquest morat.
Foto: Flickr (Summer Skyes 11)
dissabte, 27 de juliol del 2013
El temps perdut
Lamentes que ens coneguéssim massa
tard.
I em parles de la dolçor del primer
bes
i dels colors que es veuen molt més
vius
sense aquest vidre, com fumat,
que va bastint a trompicons
la solitud.
I jo et dic que sí, que t’entenc,
que també maleeixo el fat pel temps
perdut.
Però que no puc deixar de pensar
que, aviat o tard, un dia, ens vam
conèixer.
Poemestiu 2013
Aquest 2013 tornem a tenir Poemestiu. Figueres, Navata, Palamós, Castelló d'Empúries i Darnius seran els cinc municipis empordanesos que l'acolliran. Un cartell de luxe, amb poesia i també música de la mà de cantautors i cantautores en llengua catalana. Organitzat per Versos.cat. No us el perdeu!
Esdeveniment del recital de Castelló al Facebook: https://www.facebook.com/events/651941298166993/
Esdeveniment del recital de Castelló al Facebook: https://www.facebook.com/events/651941298166993/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
