La butlleta

Entre els dits
carregats de durícies
hi tinc una butlleta.
El paper és tan prim
que a contrallum
hi veig l’anvers,
un entapissat
de números i lletres
que somriuen
als tresors més cobejats.
L’alço amb cura
i n’observo el contorn,
tan fràgil,
que em fa patir.
Què faria si un cop de vent
me la robés?
L’agafo ben fort,
i veig al meu davant
dones boniques,
que m’abracen
com si encara
fos un noi.
Pronuncio el tres
i el quaranta-vuit,
i m’imagino
el to neutre
de l’hostessa de la tele.
A l'altra banda,
l’esclat efervescent
d’aquest meu cos
de vell que,
malgrat tot,
encara serva en els ulls
la lluentor.