dijous, 6 de novembre del 2008

Flaixos urbans

Maleta de rodes
Els passos ofegats
per un xerric
oo
ooo
pp
pp
Foto: Flickr (magda.indigo)

6 comentaris:

Doe ha dit...

I tremolor a les voreres, i al baixar trontollen i s'enganxen a la graba... mil problemes i sempre la mateixa resposta

joan ha dit...

No es pot expressar més amb setze síl•labes. És quasi un haiku, estalvies una síl•laba.
Si es tracta d'estalviar
no podriem anomenar-lo
haiku català?

rebaixes ha dit...

La càrrega tant li deu fer - crec que no sent el xerric -, la humanitat que arrastra, crec que li va més bé que assarronar-ho al coll o al braç./ Tens la gràcia de saber-los fer.Dona gust. Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Jo no sé si li falta una sil·laba o però cerc que el ritme si que el té d'haikú. Totalment.

joan ha dit...

No sóc qui per donar lliçons. El comentari es fet en to d'humor, no d'ironia. Estic totalment d'acord que el ritme és de haiku, bellament expressat i amb la delicadesa dels mots eixits del cor. Així és com jo interpreto la poesia.

Teresa Bosch ha dit...

La veritat és que jo no sóc gaire maniàtica amb això del número de síl·labes. Els entesos diuen que el 5-7-5 en català s'hauria de traduir en 4-6-4, ja que les síl·labes es compten fins a la darrera tònica. Potser perquè, com diu, en Joan, els catalans som estalviardor de mena :) En aquest cas, doncs, en sobraria una (5-6-4). La veritat és que tan se val.