dilluns, 3 de novembre del 2008

Primer pensament


La persiana és ben tancada,
però el brogit de fulles
mogudes pel vent
se sent proper


Pell de llençols
Els ulls encara són tot parpelles

Avui em pintaré els llavis
de color rosa primavera
oo
oooooo
ooo
Foto: Flickr (·Yanire·)

8 comentaris:

novesflors ha dit...

Jo, de color violeta. :)

rebaixes ha dit...

Pintat els llavis, si ho creus així, però obre les parpelles./ Bona figura has construit. Anton.

Doe ha dit...

Tant dormint i tan despert. Tan inconscient però et sento aixecar-te. Com et prepares els cereals i el cafè, i quan jo m'aixeco només queda la tassa a la pica.
La miro. I em preparo el cafe a la mateixa, no es qüestió d'embrutar.
Ressegueixo passos fins trobar-te.
I desperto.

Carme Rosanas ha dit...

Jo prefereixo obrir le s parpelles i llegir-te, i avui no em pintaré els llavis.

Laura Dalmau ha dit...

un poema molt intimista malgrat sigui en aquesta xarxa poètica

joan ha dit...

"Els ulls encara són tot parpelles"
Imatge suggeridora d'aquelles que donen sentit i força al poema.

Enhorabona de tot cor

Miquel Duran-Frigola ha dit...

jo mai podré escriure com tu, perquè els nois no ens pintem els llavis.

Teresa Bosch ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris!

Joan, benvingut al blog!

Kennen, la veritat és que jo gairebé mai em pinto els llavis, però una cosa és viure i l'altra és escriure... aquesta és la gràcia