Quan l´he llegit, aquest matí a la feina, he buscat què volia dir. I m´he adonat que jo tenia un desfici, a vegades, en èpoques com aquesta. Però miraré de no queixar-me.
Amb aquest títol, puc ambientar la imatge en uple pont de la Mare de Déu d'Agost. Desfici de no poder anar a comprar el pa quan toca... M'ha agradatm, tot i la sensació d'angoixa que transmet.
6 comentaris:
En els bars
d'un lloc a prop de mar,
gris de pedra.
Amb els dits interroguen
on és la nòmina.
(Maleït normatiu: queda millor amb "unta és la nòmina")
Si que estan malament les coses per la costa.... Potser hauré de replantejar els meus desficis
Un clàssic d'aquest temps, sens dubte.
Quan l´he llegit, aquest matí a la feina, he buscat què volia dir. I m´he adonat que jo tenia un desfici, a vegades, en èpoques com aquesta. Però miraré de no queixar-me.
Amb aquest títol, puc ambientar la imatge en uple pont de la Mare de Déu d'Agost.
Desfici de no poder anar a comprar el pa quan toca...
M'ha agradatm, tot i la sensació d'angoixa que transmet.
Publica un comentari a l'entrada