És fosc. S’ha fet fosc de cop, en uns segons d'espera davant del semàfor, l'aire de fora quiet i carregat sense baixar la finestreta. El noi que pedala. L’altre noi que s’espera dret amb un entrepà embolicat amb paper de plata. La matrícula del camió que tinc encastat davant dels nassos. Tot fa olor de grunya i de matí... I com n’és de llarg, aquest instant de cel que es tiba sense acabar d’esquinçar-se! A la ràdio, com sempre, parlen de futbol i de política. I jo, d’aquí mitja hora, si no trobo cap accident, seuré davant d'un ordinador i miraré de tant en tant per la finestra.
o
cotxes i cotxes
un negre en bicicleta
...cel de tempesta
o
o
o
Fotos: Flickr (Gulliver)
Entrades
5 comentaris:
Olor de grunya; què és grunya? desconec el mot.
Una abraçada des del sud
PS. molt visual el Haiku; m'agrada.
Hola Francesc
La grunya és el soroll llunyà dels trons.
Una abraçada des del nord,
Teresa
Suele pasar encontrarse con un cielo así y un paisaje que rodea que no isnpira a hacer nada,y entonces esos segundos de espera en el semáforo se vuelven interminables.
Una abraçada.
Una foto genial, espero que refresqués molt després de la pluja :) Ho necessitem!
Preciós, m'agraden molt aquest tipus de poemes
Publica un comentari a l'entrada