dimarts, 10 de novembre del 2009

Sense títol


A vegades el cos o la ment o tot plegat et diuen prou. T’escarxofes al sofà. Passes les hores mirant una pantalla. Surts. Menges. Menges molt. Galetes de xocolata, si pot ser. Parles més amb la parella i la família i els amics. Et passes les hores parlant. Et dius que això, de fet, és normal, que tens molta feina i que sempre vas amunt i avall. Que per força has de tenir estrès. Que llevar-se d’hora i anar a dormir tard no ho aguanta ningú. Que un dia i dos sí, però que si se n’ajunten gaires ja no ets tu. Que, parlant de dies, la vida – tothom ho diu – representa que no en té més de quatre. I conclous que tot és tan relatiu i tan efímer. Que tot té moltes cares i molts vèrtexs. Que, al capdavall, tot ve que s’acaba... Proves d’anar a dormir més d’hora però t’enganxes a una sèrie que abans trobaves xorra. No mires el bloc. No et connectes a la UOC. No vols veure res que et recordi a una vida passada en que penjar un post o acabar una prova d’avaluació continuada et produïa plaer i angoixa. Te’n rius, de tu mateixa... I continues menjant galetes de xocolata per comprovar que et provoquen mal de ventre. Aleshores, un dia que aparentment és com els altres sents una fiblada al fons que identifiques de recança. Et repeteixes que això d’escriure no és res més que un vici. Que ningú et llegeix. Que què ho fa que tot hi deixar-ho tot periòdicament ho vulguis tornar a endegar una vegada i una altra. Que ja has estudiat prou. Que, comptat i debatut, no has fet res més que estudiar. Que a casa teva els llibres fa temps que no hi caben. Que potser sí que tens un problema ... Però tornes a llegir. Com qui no vol la cosa et connectes al bloc i a la UOC i al blocsdelletres. Descobreixes un autor de qui no havies sentit a parlar mai. Se t’acuden idees de posts sense buscar-les. Tecleges. Al capdavall, et dius, sempre hi ha algú que et llegeix i que et comenta. I si no, potser tampoc hi fa res. Llegeixes. Escrius. Bloqueges. Somies. Menges galetes. Vius... I els dies i les hores, això sí, continuen passant igual de lentes o iguals de ràpides.
o
o
o
Foto: Flickr (Piterson)

20 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

Totalment d'acord ;-) molt ben escrit...m'agrada

Carme Rosanas ha dit...

Ja veig que no sóc l'única que m'identifico. Et llegim, et llegim, això segur!

Clidice ha dit...

agh! i jo amb la PAC per lliurar i sense començar! m'ha semblat que m'explicaves mentre t'explicaves. Molt bon text :)

Elisenda ha dit...

Jo també sóc de la teva mateixa espècie... i ho sóc en cadascuna de les sensacions i conductes que has escrit. Gràcies. Gràcies per aquest mirall, perquè no sempre és fàcil construir-ne un (de tan ben fet). I, qui sap, si ens anem sumant els que ens hi hem vist reflectits, potser conclourem que no acabem de ser un "bitxo" tan estrany... :).

Un escrit molt bo!

p.s: i, a mi, des de fa un temps que m'agrada llegir-te!

novesflors ha dit...

Qui ho ha dit això que no et llig ningú? No sempre et deixem comentaris però sempre et llegim. Ens agrada venir a casa teua a llegir-te.

Estranger ha dit...

Vigila amb les galetes de xocolata. Només això. La resta és transitori.

Teresa Bosch ha dit...

Veig que som molts i moltes de la mateixa espècie. Haurem de continuar llegint i escrivint de tant en tant, doncs!

Per cert, gràcies pels consells (sobretot, aquest de les galetes de xocolata) i per llegir-me.

miquel ha dit...

Sempre hi ha algú... i si no, no hi fa res. És clar que...

fanal blau ha dit...

Ben dibuixats...

Asimetrich ha dit...

Vols dir que no es podria descriure un nou "síndrome del blocaire"? Serem addictes? Haurem d'inaugurar "blocaires anònims"? Aiiix, si tots estem igual ...

neus ha dit...

només obrir he reconegut la foto d'en Pere, fa temps que em va robar el cor aquest gat :)

d'això, si les galetes de xocolata et fan mal de panxa, has provat de menjar només xocolata?

;)

bajoqueta ha dit...

Estem aquí a l'altra banda, jo menjant formatge enlloc de galetes jajaja

La lectora corrent ha dit...

El bloc té això; hi escrius i no tens mai la seguretat que allò ho llegeixi ningú, excepte si et deixen un comentari. Però no sempre hi ha temps per anar deixant comentaris a tots els blocs llegits.

De tota manera, crec molta gent no escrivim únicament perquè ens llegeixin. Al darrere hi ha la necessitat de fer-ho.

Continua escrivint, is us plau.

PS Algú et diu: "d'això, si les galetes de xocolata et fan mal de panxa, has provat de menjar només xocolata?" I jo afegeixo: que sigui negra, la xocolata.

noëlia ha dit...

Jo també m'esbravo com tu. Millor anar traient gas que fotre un pet com una gla.

M'agrada com escrius, et desitjo una llarga vida al teu blog.

Salut!

Anònim ha dit...

precios Teresa, m'encanta el teu escrit...real, real i real !, et seguire llegint amb delit, no et cansis, estem aqui encara que a vegades estiguem muts !
una abraçada !

Sandra D.Roig ha dit...

Teresa, jo tambè estic amb aquesta fase.
Escric a trenc d'alba.
A la nit: la dutxa i l'Styeg Larsson.
Anar fent, que tens moltes joies penjades, que no t'acabes amb una lectura.
una abraçada.

Estranger ha dit...

D´això, Bon Nadal. ( i aquest és l´ultim que dóno, que ja comença a desgastar-se).

Mirta Gili ha dit...

Teresa, sabes que no comprendo tu idioma, pero no te veo entrar a Paseos desde hace tiempo y me ha animado a pasar por esta, tu pequeña casa virtual, para dejarte mi saludo y deseo de Un venturoso 2010.
Te dejo un fuerte abrazo y un besooo.
Mirta Gili

tanitera ha dit...

Estic molt d'acord amb el text... m'ha agradat com està escrit i el seu contingut. Molt bon any!

Jordi Guerola ha dit...

Acabe d`entrar el teu bloc i m`agrada molt el contigut, sobretot els haikus.

Salutacions