divendres, 21 de maig del 2010

La nit



La nit és l’univers
més enllà de l’atmosfera

Sempre ha estat així

A baix, hi ha la fressa
del riu, l’asfalt, una formiga

A dalt,
només la nit



Foto: Flickr (ξωαŋ ThΦt)

4 comentaris:

onatge ha dit...

Ai! la nit. La nit és lluna estrelles silenci crit cançó és mar far gavina barca riu repòs. La nit du carícia i abraçada, de vegades arracades de solitud... Però la nit, m'agrada. La nit és foscor i flama, és poema, és somni amb coixí i sense, el rellotge va guillotinant el temps, però la nit si és compartida està per damutn del temps. La nit és, la teva nit...

Una abraçada en la nit.
onatge

Miquel Duran-Frigola ha dit...

curiosament, sempre havia interpretat la nit com "el que fa el cel a les coses de baix quan no hi ha sol", però no pas com el mateix cel.

Joana ha dit...

A vegades no ens cal res més. la nit, el silenci i els somnis !

Ada ha dit...

Si, nosaltres sóm la cosa més petita, comparada amb la immensitat de l'univers... i la nit és màgicaaaa.... :-)