dilluns, 23 d’agost del 2010

Petit estudi d'un instant fosc



Quan parla,
només fa que escopir or.
Però és un pobre home.
Ara mateix, per posar un exemple,
és fosca nit
i la trobada està a punt de dissoldre’s.
La gent està contenta i estufada,
i en el crescendo sord de quatre, cinc
converses,
un perfum o un baf de margarides verdes
omple l’aire amb indolència.
És llavors quan algú proposa fer una foto.
Els alts amb els alts
i els baixos amb els baixos.
És fa estrany constatar que l’ordre és a vegades
una obsessió pels anarquistes.
Potser és per això que el nostre home,
baix i panxut
i amb un posat de se me’n refot de tot plegat,
s’esmuny amb una destresa tan antiga com apresa
fins a  plantar-se just al costat de la dona més alta de tot el grup.
Potser també és per això
que quan tothom somriu a la càmera
-         pataaataaaa,
li toca el cul.
Estem, doncs, en aquest precís instant del temps,
ni abans ni després,
i encara no sabem del cert
si ella li aixecarà la mà
o se n’apartarà amb un gest ambigu,
d’aquells que d’entrada no trenquen res de res
però que al final gelen.
Tampoc sabem si, per contra,
es quedarà palplantada uns quants segons
que esdevindran interminables.
Com pot ser que aquest home que parla
sempre des de dalt d’un pedestal,
el cos bavós i flàccid, pell de vell,
llavis de cendra.
Com pot ser que aquest home que té la dona
exactament a un cos i mig per l’altra banda,
el somrís i els ulls tan clars com ho és la lluna,
té ara mateix la mà suada, aquesta mà de corb,
refotuda al meu damunt?
Però estem just en l’instant d’abans d’aquest trosset de temps,
No podem subvertir el vidre del rellotge
ni podem entaforar-nos en els pensaments
ni en l’esbós de les paraules.
No podem veure el final.
Per tant, repetim,
un cop més,
que quan parla
no fa res més que escopir or.
Però que, de fet, és un pobre home
que fa pena.



Foto: Flickr (Pixelicus)

2 comentaris:

Sandra D.Roig ha dit...

Si senyora!
vinc de versos.cat i celebro poderte deixar l'emprenta aqui, jo he enviat "l'emperador" que es diferent però també parla dels "que escopeixen or".
M'encanta Teresa!
una abraçada

Francesc Mompó ha dit...

Has engabiat perfectament el moment. Què passarà després? La resta és solament mecanicisme historicista.
Salut i Terra