Dinàmica de grup

El carrer és  ben buit

Per això els que no treballem

ens quedem a casa

Per això els tendals mai acaben d'estar

del tot alçats

Foto: Flickr (Sunxez)

Olors de primavera

 

És primavera

i l’olor de les flors es barreja 

amb l’olor de la revolta.

Mai sabrem del cert

quina de les dues ha estat menys adulterada,

quina embafa més,

o quina ens fa sentir més vius.

Però les flairem,

perquè no podem fer altra cosa,

i deixem que ens penetrin 

i ens eixamplin els narius.

Foto: Flickr (Carol ^-^)

Colzes

El carrer de Sants és ple. Olors, sons, cotxes, colzes. A cada pas que faig topo amb un colze. Un colze ossut, rodó, tendre, vell, un colze que em frega l’abric, que em penetra. De dalt, solemne, la fosca ens cau a sobre. És en part aquesta caiguda anunciada la que em fa avançar sense deixar de pensar en la imatge obscena d’una fila de formigues, en les moltes preguntes que encara ningú m’ha contestat, en tu. Passo per davant de la fleca, faig una llambregada al vell replà de rajoles verdes, deixo enrere la caseta de la ONCE, esbufego fort i finalment arribo al xamfrà blanc tacat de sofre. És en aquest punt precís que sé que d’aquí catorze gambades de les meves seré a casa, que els colzes, malgrat tot, no em poden perforar. L’aire de la nit és fresc i lleuger com una ploma. Penso, ara sí, només en tu.

Foto: Flickr (javier)

Llarga joventut

Toques el glaç amb la punta dels dits

i t’estremeixes. 

Però tens temps, 

molt de temps. I ho saps.

És per això que cerques l’Amor,

 en majúscules.

El gran, l’únic, el veritable.

Aquest amor-quimera que només es troba

quan no es busca.

Aquesta flama.

Comentari d'Helena Bonals


Foto: Flickr (doug88888)

Sécs: de la xarxa al paper

El temps és com un mocador de fil.

Es plega i es desplega

i es rebrega en un manyoc.

Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,

però llavors arriba algú

que matusserament remena la bugada

i els ajunta.

Aquests són els versos que donen títol al llibre que acabo de publicar en format paper a l’editorial Emboscall i que ben aviat podreu trobar a les llibreries. Un recull de més de cinquanta poemes penjats en aquest bloc entre el febrer del 2008 i el març del 2011. Alguns, pocs, van ser escrits una mica abans («Silencis», el primer, data del 2004) i es van difondre a través de la pàgina Relats en Català. D’altres, la gran majoria, van ser creats des de i per al «Paraules i mots».

Com el temps, la xarxa és també comparable a un gran mocador de fil. Podem mantenir-lo perfectament estirat o rebregar-lo fins a ajuntar-ne els diferents sécs. Els que coneixeu una mica aquest bloc sabeu que les etiquetes permeten visualitzar, per exemple, totes les tankes, totes les entrades que tracten de l’Empordà o tots els relats; i que, si ho preferiu, també podeu llegir els continguts en un ordre estrictament cronològic. 

Seleccionar i revisar els poemes que formen part de Sécs m’ha permès – a més de comptar amb el criteri valuosíssim de l’editor – de comparar, analitzar, classificar i ordenar els poemes segons una nova òptica que neix de la reflexió i la distància temporal. Sense voler-ho, he acabat ajuntant els sécs dels meus poemes d’una manera ben diferent a com ho havia fet amb les etiquetes i els enllaços. Més enllà de les nostres afinitats sensorials o emotives per la xarxa, pels tablets o pel paper, un llibre constitueix un discurs acabat. Un discurs que no depèn de la desaparició fortuïta d’un enllaç, de l’habilitat digital del lector, o del fet que l’autor hagi etiquetat una entrada erròniament. I això, també té un valor.

Sécs és, per a mi, sobretot, una gran aventura. Una aventura que endego des de la doble voluntat d’escriure no només per a mi sinó també per als altres i de no deixar d’aprendre mai. I una aventura que mai hagués estat possible sense la complicitat de vosaltres, estimats lectors i lectores d’aquest humil espai. Per això us dono, una vegada més, les gràcies.

Finalment, dir-vos que si m’heu anat seguint, és probable que al llibre hi trobeu a faltar haikús. No us penséssiu pas que renego del gènere o que el considero inferior. Tot el contrari. Sempre he pensat que el haikús, per tractar de condensar tant en tan poques paraules, són especialment difícils per l’autor i especialment impactants per al lector. Com a tals, me’ls reservo – com es reserven els bons vins – per a una altra ocasió que els atorgui tot el protagonisme que mereixen. 


Sobre el llibre, al bloc de la col·lecció "El taller de poesia" de l'editorial Emboscall

Rèquiem, d'Ana Akhmàtova

La figura d’Anna Akhmàtova és cabdal en la poesia russa del segle XX. Ho diu Jaume Creus a la introducció de la seva obra completa que va publicar Edicions de 1984 el 2009 i que ell mateix va traduir al català. Com també diu que per entendre bé la poesia d’aquesta autora és més que recomanable conèixer la seva vida. Així, aquest poema en prosa amb què arrenca Rèquiem, una de les seves obres més reeixides, adquireix tota la seva significació quan es revela que el marit d'Anna Akhmàtova va ser afusellat i que el seu únic fill, Lev, va ser detingut i empresonat diverses vegades sota el règim d'Stalin entre el 1935 i el 1956.

Descriure l’horror i la injustícia és una de les funcions naturals de la poesia i de la literatura en general. Va ser Joan Fuster qui va afirmar que “escriure és una forma de venjança”. I va ser Freud amb la psicoanàlisi qui va argumentar científicament que explicar una mala experiència ens ajuda a alleujar els seus efectes traumàtics.  Escriure, al cap i a la fi, és parlar amb un paper. I parlar, al cap i a la fi, és pensar amb els altres.

EN COMPTES DE PREFACI

En els terribles anys de la Iejóvstxina, vaig passar disset mesos fent cua davant les presons de Leningrad. Una vegada algú em va «reconèixer». Llavors una dona al meu darrere, amb els llavis morats de fred, i que, evidentment, mai no havia sentit el meu nom, es va treure de sobre la torpor comuna a tots nosaltres i em preguntà a cau d’orella (allà tothom xiuxiuejava):

_ I això ho pot descriure?

I jo li vaig dir:

_ Puc.

Llavors alguna cosa semblant a un somriure aparegué tímidament en el que un dia havia estat la seva cara.

Foto: Flickr (MOBone@Kustlin Monstalrew)

Poesia i cava a Sant Sadurní d'Anoia

 

Festival de Poesia a les Caves 2011

XXXV Jocs Florals de les Corts 2011

Petit estudi d'un instant fosc 

Primer premi categoria de poesia

Penombra 

Primer premi categoria poema d'una pàgina

Gràcies per llegir-me!!!!!!

Haikú

Al celobert

retruny de rentadores

i un tall de lluna

Foto: Flickr (kugel)