dimecres, 16 de març de 2011

Sécs

Ningú sap com ha estat,
però ara mateix un núvol gris
ofusca la cuina
i l’avi explica que els primers dies de la guerra
va ser pres.
El temps és com un mocador de fil.
Es plega i es desplega
i es rebrega en un manyoc.
Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,
però llavors arriba algú
que matusserament remena la bugada
i els ajunta.
Com l’avi i aquest núvol,
que finalment se’n va.

Com el sol, profús,
que torna a il·luminar la cuina
però d’una altra manera.


Enllaç al blog Ambullsdesarganta


Foto: Flickr (Caro Spark)

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Al fons d´un armari vaig trobar retalls de roba de fil, com mocadors. L´àvia sempre em deia que els guardava...no se sap mai si tornaran els temps de guerra.Jo els conservo, desats i plegats, no se sap mai per a què els puc necessitar.

M´ha agradat molt el poema Teresa.I l´activitat que està reemprenent el blog també.

la Teresa ha dit...

Gràcies!

Jo també guardo mocadors de fil de l'àvia en un armari