divendres, 22 de gener de 2021

Molsa

 


Ets fill del misteri.

I el misteri ha arrelat en tu

i t’ha cobert el cor de molsa.

I potser, i en aquest potser

també rau el misteri,

ja no hi ha res a fer.

Perquè sempre cauran gotes

que alimentin la molsa

i li facin brillar el verd

o els verds, i que enlluernin.

I ningú el podrà veure,

aquest teu cor que batega

amb sang enverinada de records,

tan sol, dessota.


Foto: Flickr (marta...maduixa)

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

La molsa, com la forma del poema, i el verd que enlluerna, amb el teu cor "amb sang enverinada de records, tan sol, dessota". És preciós.

Teresa Bosch ha dit...

Gràcies, Helena! M'agrada, la teva interpretació