Ets fill del
misteri.
I el misteri ha
arrelat en tu
i t’ha cobert el
cor de molsa.
I potser, i en
aquest potser
també rau el
misteri,
ja no hi ha res a
fer.
Perquè sempre
cauran gotes
que alimentin la
molsa
i li facin
brillar el verd
o els verds, i que enlluernin.
I ningú el podrà
veure,
aquest teu cor que batega
amb sang enverinada
de records,
tan sol, dessota.
Foto: Flickr (marta...maduixa)
Entrades
4 comentaris:
La molsa, com la forma del poema, i el verd que enlluerna, amb el teu cor "amb sang enverinada de records, tan sol, dessota". És preciós.
Gràcies, Helena! M'agrada, la teva interpretació
Perquè sempre cauran gotes q alimentin la molsa.
Molt bonic
Publica un comentari a l'entrada