dimecres, 2 de setembre del 2015

Ho saben els ocells



Se’n diu por,
d’això que ens volen fer sentir,
tan sí com no
i d’una manera malaltissa,
perquè continuem clavats on som.

La por hipotètica de perdre
un pati o una tassa.

Pobrets.
¿No se n’adonen
que és precisament la por palpable de perdre’ns
a nosaltres mateixos,
aquesta vegada potser per sempre,
allò que ens fa aixecar,
tant sí com no
i opinin el que opinin els entesos,
per no deixar de moure’ns mai?

Ho saben els ocells:
en cap presó del món
les cel·les són tan amples com el cel.


Foto: Hugo Marcelo Méndez Campos (Flickr)