El forat

Avui m’he llevat amb l’ai al cor, i veig
el fons d’aquest forat tan gros que put,
que em fa venir basques i mareig
i m’arrossega com si fos un cuc

Forat que ets ple de nafres i de mal,
que remugues a tot hora sense esglai,
escup la terra, el sofre, aquesta sal,
renta’t el ventre com no ho has fet mai

De dalt estant, et vetllaré la boca
Sortirà la ferum del fang i de l’esquitx,
jo els nuaré ben fort en un redós,

retornaré a la bonior del repòs,
i, de retruc, esdevindré una roca
I no veuré el forat sinó el desig

Foto: Flickr (fernando)

A l'alba

Llençols que amanyaguen i xuclen l’anhel,
llençols que embolcallen els cossos de gel
Els somnis traspuen la joia del bes,
el buit i el silenci, que no pesen res

Parpelles que es clouen, obriu-vos amb seny!
Papers i semàfors us volen per ells
No us deixeu vèncer, traieu-vos el tel!
penseu que allà fora rondinen els nens

Em llevo de sobte, remugo, m’assec
Contemplo l’estora, la veig i no ho crec
se'n van les lleganyes, estic ben despert!

M’astoro, rumio, que ja no sóc res,
només unes hores, només aquest pes,
amb tota la feina, amb tots els papers...

oo

ooo

oo

Foto: Flickr (achux)

La finestra

S’escola sense soroll un bocí
de llum per la finestra, un bocí
que no voldria veure però que veig,
rabent al cim de la inconsciència

Tanmateix, m’endinso en la tebior
dels llençols, en el batec del teu cor,
recorro pèls i carn en un passeig,
rabejo en el desig i en la presència

S’escola sense soroll un bocí
més clar de llum, tan punyent que tu obres
els teus ulls, i esbosses un instant

d’aquell record que jeu, d’aquell somrís
perdut, d’aquell retall d’encís
que morirà, quan s’obri la finestraoo

oo

ooo

ooo

oo

Foto: Flickr (tHE PypEr)