Ets fill del
misteri.
I el misteri ha
arrelat en tu
i t’ha cobert el
cor de molsa.
I potser, i en
aquest potser
també rau el
misteri,
ja no hi ha res a
fer.
Perquè sempre
cauran gotes
que alimentin la
molsa
i li facin
brillar el verd
o els verds, i que enlluernin.
I ningú el podrà
veure,
aquest teu cor que batega
amb sang enverinada
de records,
tan sol, dessota.
Foto: Flickr (marta...maduixa)
Entrades
