dimecres, 7 d’agost del 2013

Terra


De seguida vaig aprendre que l’esforç
no mena necessàriament a l’èxit.
Tot i així, continuo aixecant l’aixada
i cavo i planto les llavors
als clots que puc.
Si la terra és pobra, l’adobo.
Si fa fred, construeixo un hivernacle.
Si hi ha sequera, m’enfilo a dalt d’una escala
i furgo a dins del cel per atrapar els pocs núvols
que s’hi amaguen i els espremo.
A vegades penso que no podré resistir més temps
sense veure créixer plantes.
Llavors m’adono que tinc les ungles brutes
i la cara mig cremada,
i em vénen unes ganes boges de plorar.
Caic i deixo anar l’aixada.
Però és debades.
Sé de sobres que d’aquí poc em tornaré a alçar,
confiadament,
com si m’hi anés la vida.
Què podria fer sinó?



Foto: Flickr (fturmog)

dijous, 1 d’agost del 2013

Tres colors


Rosa.
El teu color preferit era el rosa.
El rosa dels núvols de sucre de les fires,
dels gelats de maduixa,
dels palaus de Disney,
dels llaços dels vestits de rams i de les palmes.
Aquell rosa.

Vermell.
El teu color preferit va passar a ser el vermell.

El vermell de la pintura als llavis,
dels cocktails amb alcohol i sense alcohol,
dels sostenidors de cap any,
del Seat Ibiza dels anuncis.
Aquell vermell.


Morat.
El teu color preferit ara és el morat.
El morat del raïm i l’albergínia,

dels vins que envelleixen al celler,
de les postes de sol,
dels cops rebuts, de les fugides.
Aquest morat.

Foto: Flickr (Summer Skyes 11)