dimecres, 31 de desembre del 2014

Llavor


No cal que sigui cada dia.
Potser ni tan sols cal que sigui cada any.
Però de tant en tant és necessari que acluquem els ulls
i ens tapem el nas i les orelles,
i fem veure que al món no hi ha res prou trist
ni prou clamorosament injust
com perquè el somriure de sucre d’un infant
o l’alenada a l’esquena d’un àngel mil·lenari
deixin de sembrar arreu la llavor de l’esperança.
De tant en tant,
perquè sí, perquè viure també vol dir això,
hem de creure en el Nadal.


Foto: Jacinta Lluch Valero (Flickr)

dissabte, 9 d’agost del 2014

El moment de la música


Perquè l’aire dels matins de dissabte
és lleuger com els llençols,
escoltem les orenetes en silenci.
D’aquest filet suspès del temps
en diem El moment de la música
i ens agrada tant,
que l’estirem i l'estirem
fins a tensar-lo.
Però així com el llarg viatge de les orenetes cap a l'Àfrica
no segueix un recorregut incert,
tampoc hi ha persianes prou opaques
que no deixin passar 
la llum de l’endemà.
El moment de la música, en diem.
I si ens hi trobem tan bé,
és perquè s’acaba.


Foto: Flickr (juantiages)

dilluns, 4 d’agost del 2014

Poemestiu 2014


Dissabte ens veiem a Castelló! Tota la informació del festival a http://poemestiu.wordpress.com

dissabte, 26 de juliol del 2014

Feina de formigues


El dia comença a la Nacional II
amb una llarga corrua de formigues.
Aquestes formigues-cotxe que segons els científics
sobreviurien a totes les catàstrofes.
Les matineres.
Les disciplinades.
Les sensates.
Les formigues que avancen impertorbables als canvis de temps i a les misèries,
encara que posin les notícies de la ràdio.
Encara que, fins i tot, a vegades escoltin música
i la música els provoqui una estranya sensació de benestar
a les antenes.
Una rere l’altra,
estoicament,
sense dir res,
amb la seva gran motxilla de lona
plena de greuges i esperances,
les formigues continuen el viatge.

Mentrestant, a dalt d'un arbre,
una òliba solitària aixeca el vol.
Es fa clar.
El sol il·lumina el bosc i els diferents verds – Déu meu, n’hi ha tants!
esclaten.


Foto: Àlex Carmona (Flickr)