Entrades
RADIALS
Fa 20 hores
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recitals poètics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recitals poètics. Mostrar tots els missatges
dijous, 29 de novembre del 2018
dilluns, 4 d’agost del 2014
diumenge, 19 d’agost del 2012
Recital de Versos.cat a Castelló d'Empúries
Ahir a Darnius es va cloure el Poemestiu 2012. Ha estat una segona edició ben complerta, amb més de 30 poetes i 7 municipis empordanesos: Navata, Figueres, Palamós, Agullana, Castelló d’Empúries, Maçanet de Cabrenys i Darnius. Com l’any passat, jo vaig coordinar l’organització del recital de Castelló d’Empúries, que va tenir lloc el divendres 10 d’agost. Val a dir que l’entorn convidava a passar una vetllada agradable. Les pedres del convent de Santa Clara traspuen màgia per tot arreu, i el fet de recitar a l’aire lliure i a l’estiu, encara que sigui en un recinte tancat – en aquest cas, un claustre –, sempre infon una sensació especial a l’esperit.
L’acte va començar amb una traducció de Xavier Farré d’un poema d’Adam Zagajewski: «Escriure poemes». Em va semblar que era la millor manera de presentar catorze poetes que tenen una manera ben diferent de crear i d’enllaçar versos, però que per sobre de tot creuen en el poder sublim de la paraula. No em vaig equivocar. La Carme Salleras va donar el tret de sortida amb un poema de l’Àngel Rodríguez; i a partir d’aleshores, la paraula – la paraula nua – va fluir sense aturar-se. Vam emocionar-nos, vam recordar, vam qüestionar-nos moltes coses, vam riure (sí, he dit riure) i ens vam sentir identificats o compresos en més d’un vers. Les veus que ja havíem escoltat l’any passat (Carme Pagès, Daniel Ruiz-Trillo, Júlia Costa, Assumpta Estarriol, Quim Martínez recitat per Sílvia Casamort, Sònia Serrabao, Raimon Gil Sora, Quim Ponsa o jo mateixa, Teresa Bosch) es van acoblar perfectament amb les que es feien sentir per primera vegada – i amb molta força - al Poemestiu (Sònia Moll, David Caño i Ricard Garcia). I ho van fer amb generositat, sense artificis ni renúncies, però amb un comparsa de luxe: la música de l’Albert Cuevas, membre del Duet Ditifet.
L’acte va començar amb una traducció de Xavier Farré d’un poema d’Adam Zagajewski: «Escriure poemes». Em va semblar que era la millor manera de presentar catorze poetes que tenen una manera ben diferent de crear i d’enllaçar versos, però que per sobre de tot creuen en el poder sublim de la paraula. No em vaig equivocar. La Carme Salleras va donar el tret de sortida amb un poema de l’Àngel Rodríguez; i a partir d’aleshores, la paraula – la paraula nua – va fluir sense aturar-se. Vam emocionar-nos, vam recordar, vam qüestionar-nos moltes coses, vam riure (sí, he dit riure) i ens vam sentir identificats o compresos en més d’un vers. Les veus que ja havíem escoltat l’any passat (Carme Pagès, Daniel Ruiz-Trillo, Júlia Costa, Assumpta Estarriol, Quim Martínez recitat per Sílvia Casamort, Sònia Serrabao, Raimon Gil Sora, Quim Ponsa o jo mateixa, Teresa Bosch) es van acoblar perfectament amb les que es feien sentir per primera vegada – i amb molta força - al Poemestiu (Sònia Moll, David Caño i Ricard Garcia). I ho van fer amb generositat, sense artificis ni renúncies, però amb un comparsa de luxe: la música de l’Albert Cuevas, membre del Duet Ditifet.
El més de mig centenar de persones que es van aplegar al convent de Santa Clara diran si vam assolir o no el que hauria de ser el repte principal de tot recital: acostar la poesia a la gent. L’altre, el de crear i reforçar vincles entre poetes, està més que assolit. Si més no, us puc assegurar que jo me’n vaig anar a casa satisfeta i contenta d’haver passat una bona estona, amb algunes noves idees de poemes i moltes de lectures. Què més es pot demanar?
Per acabar, us deixo amb el poema de Pere Palau (1929-2006) que va recitar la Carme Salleras al final de la primera part. “En Palau”, que mai es va vantar de ser poeta, es passava hores assegut a les escales de la capella de Santa Clara – just davant de casa seva – observant els turistes i pensant. Som molts els que creiem que si per alguna cosa es diferencia la poesia de la narrativa és per la seva honestedat: les coses, es mostren tal com són. En el cas d’en Palau, aquesta opinió esdevé una màxima. La poesia d’en Palau és el propi Palau, amb els seus desitjos, les seves pors, i les seves infranquejables ànsies de mantenir-se fidel a ell mateix. Només em pregunto què diria si hagués pogut presenciar el recital de Versos.cat de la festa. Vàrem o no contribuir – encara que només fos una mica - a «cantar a la llibertat en tot camí»? Jo crec que sí.
Clam, la llibertat psicològica
Prou, ja,... us diré, amics:
Que no us embargui la tristesa;
mireu els nens, quin esclafits!
mireu-los! quina rialla de tendresa.
Accepteu amb pregonesa
el cruel afany de l’home més roí,
no us adormiu en l’escomesa,
canteu a la llibertat en tot camí.
On roman la cridadissa,
aneu-hi ardits, puix que, ara és el temps
d’exhortar-la, car, precisa
l’home la llibertat en tots moments,
per curullar-se de joies aimades.
Exhaleu-vos en curtes estades;
- l’opressió sols embardissa.
Pere Palau Massot
Notícia publicada al portal Núvol: http://www.nuvol.com/noticies/el-poemestiu-vespres-de-poesia-a-lemporda/
dissabte, 14 de juliol del 2012
Poemestiu 2012
Després de l'èxit de la primera edició, havíem de repetir... El Poemestiu 2012 arrenca!
http://poemestiu.wordpress.com.
dijous, 31 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
La poesia al carrer
El programa del Barcelona Poesia 2012 és molt atractiu, però si teniu previst passar aquestes dates per terres empordaneses, no patiu. La poesia parlada està en plena efervescència i no només a la capital. Us deixo amb dues propostes literàries delicioses de dos pobles igual de deliciosos i atrumantanats: Navata i Darnius.
dimecres, 29 de febrer del 2012
L'Agulla del Destí
La Carme Pagès és un tot un referent pels que estimem la poesia a l’Alt Empordà. Ha estat premiada en més d’una ocasió, diversos compositors han musicat alguns dels seus poemes, i fa una pila d’anys que participa i organitza recitals poètics. No ha estat, però, fins fa ben poc, que ha publicat part de la seva obra a través d’Òmnium Cultural Alt Empordà.
L’Agulla del Destí (Brau, 2011) és un recull extens i ric, que abasta diferents èpoques creatives i vitals de l’autora sense trair el seu estil característic. A la primera part, Bitàcola vital, la Carme fa servir els elements del mar i del món nàutic per fer un recorregut particular per les vicissituds de la vida. Qualsevol dels trenta-vuit poemes que la composen servirien com a mostra de la seva vàlua, però potser perquè avui ho necessito (hi ha dies i...dies...), he escollit Cuirassat.
Cuirassat
Amb cuirassa d’acer vetllo la vida
i m’armo amb pesada artilleria
quan tinc a vista algun enemic.
El meu esquelet es torna de ferro,
augmento la velocitat del cor,
el radi d’acció i el poder de tir.
Blindo sentiments amb mesures internes
i preparo canons exteriors
per fer foc amb tota mena de temps.
Són ardits rigorosament secrets,
que em donen coratge per subsistir.
Magnífic, oi? Doncs aquest divendres, amb un acompanyament musical de luxe, en podreu escoltar més. Serà al Bar del Sindicat de Navata. No hi falteu!
divendres, 27 de gener del 2012
Versos a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
El dissabte 3 de febrer, a les 21:00h, recital de Versos.cat a l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries
dimecres, 23 de novembre del 2011
dilluns, 8 d’agost del 2011
Poemestiu: de Darnius a Palamós
Aquest dissabte vàrem poder gaudir d'una gran vetllada poètico-musical a Darnius.
Demà, ens veiem a Palamós! No us ho perdeu, que el Poemestiu s'acaba!
dimecres, 3 d’agost del 2011
dijous, 28 de juliol del 2011
divendres, 8 de juliol del 2011
dijous, 9 de juny del 2011
divendres, 6 de maig del 2011
divendres, 30 de juliol del 2010
Versos.cat
Ben pocs ho neguen. La poesia catalana viu un moment dolç, tant pel que fa al nombre i a la qualitat dels seus autors, com per l’eclosió de festivals i recitals poètics arreu dels Països Catalans. És potser en aquest darrer fenomen on més es fa palès que s’està produint un punt d’inflexió. En poc temps i sense saber com, la poesia ha deixat de ser un gènere marginal - més aviat propi d'intel·lectuals, d'excèntrics i de romàntics - per tornar amb força renovada a on va néixer: al carrer i a la cultura popular. Internet, baròmetre dels canvis socials per excel·lència, n’és un bon exemple. Blocs personals i col·lectius omplen la xarxa de versos i aprofiten de mil i una maneres les seves possibilitats creatives. És l’era de la poesia amb imatges, de la poesia amb música i de la poesia que enllaça amb altra poesia. Però també és l’èra de la màgia de la poesia amb només veu: la dels recitals al carrer. Una poesia ben moderna que és a la vegada hereva de la tradició oral dels trobadors de l'Edat Mitjana, i dels aedes i rapsodes de l’antiga Grècia.
És dintre d’aquest panorama tan eclèctic que neix Versos.cat, un bloc col·lectiu per a fomentar, difondre i publicar la poesia catalana actual del qual jo tinc el plaer de formar part. Amb un format fresc i flexible, Versos.cat publica poemes, articles i entrevistes de qualitat, i impulsa nombroses activitats offline. Entre aquestes, destaquen els recitals i festivals poètics. Si encara no heu experimentat l’emoció de sentir poesia en viu, us recomano no esperar més a fer-ho. Aquest estiu ja se n’han celebrat dos – a Darnius i a Figueres, a l’Alt Empordà - i se n’han programat uns quants més – a Boadella d’Empordà, Manresa, Barcelona, Terrassa, Sabadell... També us convido a visitar el bloc de Versos.cat i, si us agrada, a donar-li el vot per la convocatòria d’aquest any dels Premis Bloc Catalunya, dintre de la categoria de literatura. Versos.cat està integrat per un equip de més 30 poetes i 15 articulistes, alguns d’ells amb un important bagatge al darrere i d'altres de més novells. Seguiu-lo de ben de prop.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
