divendres, 30 de juliol del 2010

Versos.cat



Ben pocs ho neguen. La poesia catalana viu un moment dolç, tant pel que fa al nombre i a la qualitat dels seus autors, com per l’eclosió de festivals i recitals poètics arreu dels Països Catalans. És potser en aquest darrer fenomen on més es fa palès que s’està produint un punt d’inflexió. En poc temps i sense saber com, la poesia ha deixat de ser un gènere marginal - més aviat propi d'intel·lectuals, d'excèntrics i de romàntics - per tornar amb força renovada a on va néixer: al carrer i a la cultura popular. Internet, baròmetre dels canvis socials per excel·lència, n’és un bon exemple. Blocs personals i col·lectius omplen la xarxa de versos i aprofiten de mil i una maneres les seves possibilitats creatives. És l’era de la poesia amb imatges, de la poesia amb música i de la poesia que enllaça amb altra poesia. Però també és l’èra de la màgia de la poesia amb només veu: la dels recitals al carrer. Una poesia ben moderna que és a la vegada hereva de la tradició oral dels trobadors de l'Edat Mitjana, i dels aedes i rapsodes de l’antiga Grècia.

És dintre d’aquest panorama tan eclèctic que neix Versos.cat, un bloc col·lectiu per a fomentar, difondre i publicar la poesia catalana actual del qual jo tinc el plaer de formar part. Amb un format fresc i flexible, Versos.cat publica poemes, articles i entrevistes de qualitat, i impulsa nombroses activitats offline. Entre aquestes, destaquen els recitals i festivals poètics. Si encara no heu experimentat l’emoció de sentir poesia en viu, us recomano no esperar més a fer-ho. Aquest estiu ja se n’han celebrat dos – a Darnius i a Figueres, a l’Alt Empordà -  i se n’han programat uns quants més – a Boadella d’Empordà, Manresa, Barcelona, Terrassa, Sabadell... També us convido a visitar el bloc de Versos.cat i, si us agrada, a donar-li el vot per la convocatòria d’aquest any dels Premis Bloc Catalunya, dintre de la categoria de literatura. Versos.cat està integrat per un equip de més 30 poetes i 15 articulistes, alguns d’ells amb un important bagatge al darrere i d'altres de més novells. Seguiu-lo de ben de prop.





dimarts, 20 de juliol del 2010

Crepuscle



El tren arranca
amb el crepuscle. Al darrer vagó
una noia penja el mòbil
i plora amb desconsol

Sovint penso
que si pogués tornar a menjar
un préssec dels que teníem a casa,
el suc vermell als llavis i a la boca,
potser tot s’arreglaria


Foto: Flickr (c.felicori)

dijous, 15 de juliol del 2010

T'enfonses


Sí, ja ho sé…
T’enfonses.
N’hi ha tants,
de moments com aquest.
El cap a dintre el puny.
El puny que tanca el cor.
O el cor que esclata en sang.
Tant se val.
Els conec molt bé,
aquests moments.
Tenen una negror absoluta,
com de sutge.
Couen.
I tan aviat s'omplen
de xiscles espaordidors
com de llargs silencis de llosa
que no es trenquen.

Però no vull de cap de les maneres
que t’hi enfonyis.
Ni que t’hi rabegis.
Vull que t’aixequis
i que miris cap enlaire.
Vull, sobretot, que em miris a mi molt fixament.
El cel és una gran catifa blava
que no pesa.
Hi ha llum, entre la boira.
I jo, ja ho saps,
jo estic al teu costat.


Foto: Flickr (·S)

divendres, 9 de juliol del 2010

Google



I arribarà el dia
en que teclejarem «Déu»
a dintre de la caixa
I quan hàgim repassat
amb la mirada fixa i vermellosa
aquesta llarga llista de paraules i de frases i d’imatges,
ens adonarem
que al cap i a la fi no sabem gaire res més
que no sabíem
Farem un badall llarg,
ens gratarem el cap
i alçarem la vista cap al sostre.
I mentre ho fem, a la finestra,
un cel molt blau i aparentment estàtic
ens picarà l’ullet.


Foto: Flickr (Marco Belluci)

dimarts, 6 de juliol del 2010

Convit estiuenc 2010


Una ombra prima,
l'únic ocupant del banc
al pic del sol


Per segon any consecutiu, una iniciativa d'en Francesc Mompó del bloc Uendos, Greixets i Maremortes