dissabte, 21 d’abril del 2012

Llum


L'endemà de la mort del pare,
va venir un noi a recollir la seva còrnia.
Consirosos, el vam deixar a soles i ens vam aplegar tots
al menjador. De seguida vam començar a parlar de l'antiguitat
del carnet de donant d'aquell home a qui tant havíem estimat,
i d'aquest algú o alguna que potser podria veure-hi després d’anys
d'estar a les fosques. Per uns instants, l'aire espès,
com de cera, que surava per la casa, es va amarar de llum. 



Foto: Flickr (Fernando X. Sánchez)

dijous, 12 d’abril del 2012

Dancing queen

 

Ho reconec: no sé ballar.
Mai m’ha agradat.
Però quan escolto música,
al cotxe, a casa, en una festa,
ballo.
Ballo a dintre del meu cap
com si estigués posseïda
per una deesa antiga.
Ballo amb els cabells esborrifats
i els ulls encesos.
Ballo amb els peus,
amb els malucs,
amb els braços,
amb els pits!
Ballo i crido
i aixeco les espatlles
mentre ajunto els llavis dibuixant un bes.
Em deixo amarar tota jo
pel ritme de les notes.
Taralal•lejo la lletra
i acluco els ulls de cop
com si pensés el món.
Tinc divuit anys i sóc la reina de la pista,
del cotxe, de la casa.
Tinc divuit anys i sento que em miren.
Ho sento a la pell
i a la punta de les pestanyes llargues.
Ho sento en cada moviment que faig
d’una manera tan intensa
que quan altre cop sóc jo,
fora del cap, fora del ball,
ja gairebé no me’n recordo,
que no en sé, de ballar,
que no m’agrada.


Foto: Flickr (paulcaxphotography)