Som tu i jo:
engrunes d’univers
que s'han desprès
del pa de la celístia.
Que càlides, les mans!
Foto: Flickr (Maria Ferrairo)
Entrades
se busca poeta
Fa 1 dia
divendres, 3 de maig del 2019
divendres, 26 d’abril del 2019
El romanço de la Nacional II al seu pas per Bàscara
La
Nacional II a Bàscara
explica
gestes, desfetes,
del
Fluvià al turonet
que
bat el vent amb roelles.
On
ara hi ha aquest graffiti,
el
de la gralla i la fera,
hi
penjava un gran llençol
roig
com la nostra bandera.
Més
avall, passat el bar,
a
la paret cantonera,
s’hi
apilaven rams i espelmes
pels
morts de la carretera.
La
pancarta de la MAT
i
la del tren que accelera
han
descolorit per sempre
la
façana a ca l’Esteve.
La
Nacional II a Bàscara,
la
faria a les palpentes,
de
tant com me la conec,
de
com me la sento meva.
Si
miro l’aigua del riu,
hi
veig la teva plorera
del
dia que l'arrestaren
i
la feren presonera.
I
quan floreixen les roses
torno
a ser la forastera
que
en el recés del seu cotxe
tasta
la mel del capvespre.
Ferida
sobre ferida
i
entre ferides, la festa.
Les
crostes tenen clivelles,
des
d’on broten les poncelles.
La
pintada que em fascina
(ep,
que fou de les primeres!)
està
escrita en una granja,
no
es destenyeix ni s’altera.
Diu
«Viva la libertat
(amb
t) de robar!». Com crema!
Foto: finestra de Bàscara - Josep Maria Viñolas (Flickr)
dimecres, 13 de març del 2019
Ales de seda
Com un aleteig elèctric
però de seda.
Així neix el frec de la
teva pell
sobre la meva. I així, a
poc a poc
i a voltes ben de pressa,
se'ns amaren
de sal i de dolçor les
papallones
erectes dels sentits.
Toca’m!
No deixis
d’amollar el teu cos al
meu.
Que els petons
siguin com gavines.
I
l’aigua, cel.
Foto: Olaszmelo (Flickr)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
