La llibertat és una de les aspiracions més primàries de l’ésser humà. Aquests tres poemes en parlen, i ho fan no pas des d’una perspectiva intel·lectual, espiritual o política, sinó a través de situacions concretes. «La llibertat és una noia alegre», afirma José Agustín Goytisolo. «Fer l’amor als parcs», etziba Joan Margarit. «Blasfemar dels visionaris», ens diu el més jove dels autors, David Caño. Hi ha moltes maneres d’entendre la llibertat. Potser la pregunta no és tant quin color té, sinó què hem de fer per retenir-la quan finalment l'assolim.
Más que una palabra La libertad es más que una palabra la libertad es una chica alegre la libertad es una parabellum o una flor la libertad es tomarse el café donde uno quiere la libertad es una perdiz herida la libertad es negarse a morir en una cama de hospital la libertad es real igual que un sueño la libertad aparece y ya no está la libertad hay que inventarla siempre la libertad puede ser del esclavo y fallarle al señor la libertad es gritar frente a la boca gris de los fusiles la libertad es amar a quien te ama la libertad es comer y repartir el pan la libertad es no ocupar asiento en el festín de la ig- [nominia la libertad a veces es una simple línea fronteriza la libertad es la vida o es la muerte la libertad es la ira la libertad se bebe y se respira la libertad es cantar en tiempo de silencio la libertad si quieres será tuya pero sólo por un momento porque cuando la tengas se escapará riendo entre tus manos y tendrás que buscarla y perseguirla por las calles ciudades praderas y desiertos de todo el vasto mundo porque se deja amar únicamente por amor por ganas porque ella es más hermosa que una pluma al viento. José Agustín Goytisolo | La llibertat La llibertat és la raó de viure, dèiem, somniadors, d'estudiants. És la raó dels vells, matisem ara, la seva única esperança escèptica. La llibertat és un estrany viatge. Són les places de toros amb cadires damunt la sorra en temps d'eleccions. És el perill, de matinada, al metro, són els diaris al final del dia. La llibertat és fer l'amor als parcs. La llibertat és quan comença l'alba en un dia de vaga general. És morir lliure. Són les guerres mèdiques. Les paraules República i Civil. Un rei sortint en tren cap a l'exili. La llibertat és una llibreria. Anar indocumentat. Són les cançons de la guerra civil. Una forma d'amor, la llibertat. Joan Margarit | La llibertat La llibertat és un estat permanent sense fronteres, és oferir amor clandestí com una droga a plena llum del dia, és no claudicar en l'intent, és sincerar-te. La llibertat és conviure amb el desordre del desig i no justificar-te, és blasfemar i fugir dels visionaris, és condemnar-te a l'oblit dels capatassos, és dignificar mots tals com Subversió, Insurgència, Autoorganització. La llibertat és desmitificar i fer caure totes les estàtues, és suprimir, definitivament, la falsa amistat amb traïdoria, és profanar la voluntat de control del misticisme, és oblidar el pecat, la mala consciència, els remordiments de la moral perversa, que t'han incultat en escoles tenebroses com palaus, com presons, amb patis enormes on només podies donar voltes. La llibertat és un hemiscicle buit, un mentider coix, un dictador mut, una rumba dansant al voltant d'una foguera, i les calces de la cambrera fent de bandera negra a l'estenedor de les il·lusions complertes, de les utopies acabades, de les conviccions que han deixat de presumir, de les cançons que han deixat de ser himnes, mentre l'últim ideari ens escalfa els peus, i ens ajuda a fer el sopar... La llibertat és treballar poc i llegir molt, és abandonar el llibre sempre que puguis, és suprimir el prefix de la paraula sexual, és estimar i punt. És descobrir el plaer i potenciar-lo, és emancipar-te del tedi, és la vida juganera, creativa, la pervivència del dubte, l'abolició de la condemna, I tu, de quin color dius que és la llibertat? David Caño |
Foto: Flickr (jonycunha)
.jpg)
Entrades
