dissabte, 26 juliol de 2014

Feina de formigues


El dia comença a la Nacional II
amb una llarga filera de formigues.
Aquestes formigues-cotxe que segons els científics
sobreviurien a totes les catàstrofes.
Les matineres.
Les disciplinades.
Les sensates.
Les formigues que avancen impertorbables als canvis de temps i a les misèries,
encara que posin les notícies de la ràdio.
Encara que, fins i tot, a vegades escoltin música
i la música els provoqui una estranya sensació de benestar
a les antenes.
Una rere l’altra,
resignadament,
sense dir res,
amb la seva gran motxilla de lona
plena de greuges i esperances,
les formigues continuen el viatge.

Mentrestant, a fora,
una òliba solitària aixeca el vol.
Es fa clar.
El sol il·lumina el bosc i els diferents verds – Déu meu, n’hi ha tants!
esclaten.


Foto: Àlex Carmona (Flickr)


dimecres, 7 agost de 2013

Terra


De seguida vaig aprendre que l’esforç
no mena necessàriament a l’èxit.
Tot i així, continuo aixecant l’aixada
i cavo i planto les llavors
als clots que puc.
Si la terra és pobra, l’adobo.
Si fa fred, construeixo un hivernacle.
Si hi ha sequera, m’enfilo a dalt d’una escala
i furgo a dins del cel per atrapar els pocs núvols
que s’hi amaguen i els espremo.
A vegades penso que no podré resistir més temps
sense veure créixer plantes.
Llavors m’adono que tinc les ungles brutes
i la cara mig cremada,
i em vénen unes ganes boges de plorar.
Caic i deixo anar l’aixada.
Però és debades.
Sé de sobres que d’aquí poc em tornaré a alçar,
confiadament,
com si m’hi anés la vida.
Què podria fer sinó?



Foto: Flickr (fturmog)

dijous, 1 agost de 2013

Tres colors


Rosa.
El teu color preferit era el rosa.
El rosa dels núvols de sucre de les fires,
dels gelats de maduixa,
dels palaus de Disney,
dels llaços dels vestits de rams i de les palmes.
Aquell rosa.

Vermell.
El teu color preferit va passar a ser el vermell.

El vermell de la pintura als llavis,
dels cocktails amb alcohol i sense alcohol,
dels sostenidors de cap any,
del Seat Ibiza dels anuncis.
Aquell vermell.


Morat.
El teu color preferit ara és el morat.
El morat del raïm i l’albergínia,

dels vins que envelleixen al celler,
de les postes de sol,
dels cops rebuts, de les fugides.
Aquest morat.

Foto: Flickr (Summer Skyes 11)

dissabte, 27 juliol de 2013

El temps perdut


Lamentes que ens coneguéssim massa tard.
I em parles de la dolçor del primer bes
i dels colors que es veuen molt més vius
sense aquest vidre, com fumat, 
que va bastint a trompicons
la solitud.
I jo et dic que sí, que t’entenc,
que també maleeixo el fat pel temps perdut.
Però que no puc deixar de pensar
que, aviat o tard, un dia, ens vam conèixer.


Foto: Flickr (epSOs.de)

Poemestiu 2013

Aquest 2013 tornem a tenir Poemestiu. Figueres, Navata, Palamós, Castelló d'Empúries i Darnius seran els cinc municipis empordanesos que l'acolliran. Un cartell de luxe, amb poesia i també música de la mà de cantautors i cantautores en llengua catalana. Organitzat per Versos.cat. No us el perdeu!

Esdeveniment del recital de Castelló al Facebook: https://www.facebook.com/events/651941298166993/



dijous, 7 març de 2013

Donzelles de l'any 2000


Demà 8 de març, dia de la dona treballadora, acompanyaré la Sandra D. Roig i la Jèssica Pujol en la primera presentació de "Donzelles de l'any 2000", una antologia de dones poetes dels Països Catalans publicada per l'Editorial Mediterrània. Serà a la Biblioteca Ramon Bordas de Castelló d'Empúries, a les 19:00h. Al facebook hi trobareu més detalls de l'esdeveniment. M'agradaria molt que ens acompanyéssiu!


dimecres, 29 agost de 2012

El llibre que llegies



Aquest estiu vaig tenir el plaer d'introduir la presentació de "El llibre que llegies" de Ricard Garcia. L'acte es va desenvolupar a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, que us recomano visitar si és que encara no ho heu fet. Al final de la presentació, es va produir un diàleg entre l'autor i el públic assistent sobre el procés creatiu que va ser d'allò més interessant. Us deixo amb l'enllaç de la introducció que vaig preparar. Poesia honesta i treballada, que entra a la primera però cal llegir-la i rellegir-la tantes vegades com es pugui per captar-ne tots els matisos.