Cerca sempre la llum

Però tingues present

que si abans no has viscut en la fosca,

quan la trobis,

no la sabràs reconèixer.

Foto: Flickr (kevin dooley)

Versos a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries

El dissabte 3 de febrer, a les 21:00h, recital de Versos.cat a l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries

Sort, estigues quieta

(A F.)

Amor,
jo em pensava que t’estimava.
I com que només m’ho pensava,
ho proclamava a tot hora als quatre vents.

D’això, fa molt de temps.
Ara, no m’ho penso:
                                ara, ho sé.
I com que ho sé, que t’estimo,
que segurament ja no et podré deixar d’estimar mai,
servo cadascun dels teus gestos,
mirades
i paraules,
amb un recel immens a dintre meu.
I no dic res.
I no em vanto de res.
I no faig res que no sigui
serrar les dents o aclucar els ulls
ben fort,
perquè la sort,
aquesta bèstia roïna i capritxosa,
no es bellugui d’allà on és.


Foto: Flickr (mandarinaAsesina)

Un poema per a la Marató de TV3

Aquí teniu la meva petita contribució a la Marató de TV3 del 2011: el poema "Primavera", il·lustrat amb una magnífica aquarel·la de la Pilar Campmany. Es tracta d'una iniciativa de l'ARC, l'Associació de Relataires en Català. Les obres resultants seran exposades i venudes per un import assequible, i el total recaptat es convertirà, íntegrament, en un donatiu per a la Marató. Aquesta edició ha estat dedicada a la regeneració i transplantament d'òrgans i teixits.

Podeu veure tots els poemes i totes les il·lustracions a  la web http://poemesperalamarato.blogspot.com.

Divendres

 

I aquest final

de tot, del llot, del glaç,

de la setmana,

com cau en un no-res

quan surt el sol!

Foto: Flickr (dacotahsgirl)

Versos al castell de Sant Ferran

Fil

La pluja cau

i renta els autobusos.

És mitja tarda.

La pluja mulla el fil

que lliga els pensaments.

Finalista Concurs de Tanka en català - Grau Miró 2011

Foto: Flickr (Ed Yourdon)

Casa

  

Pare, he vist el món. Tot era mentida.

Ni les nostres platges tenen la corba més amable

ni els nostres camps els jardins més endreçats.

De fet, ni tan sols la tramuntana,

aquest vent que tant ens fa sentir nosaltres,

és única.

Però et puc assegurar que quan el tren, el cotxe, la mirada,

s’aturen després d’un llarg viatge al Paní i a les Alberes,

i la plana, curulla de verd i de teulades,

s’estén ampla fins al mar,

el cor encara em diu: Ja sóc a casa!

Foto: Flickr (Jofre Ferrer)