dimarts, 11 d’octubre del 2016

Oda als pensaments


Pinça de plaer.
Descobreixo al Google que no hi ha pensòmetres
ni estudis concloents sobre quants o quins pensaments
hauríem de tenir.
Cinquanta per minut? Vuitanta mil per dia?
Què és o què no és un pensament?
Penso: «Em fa mal la panxa.
Papallones arrauxades voleien del no-res
i salten a l’abisme.
Recordo l’àvia quan ens feia una torrada.
Ganes de sexe.
El pal de la “p” penjat d’una paraula.
I si fes...?
I si no fes...?»
En majúscules, el Caos.
Tal volta l’últim reducte de Llibertat Inalienable.
Pensaments, sou meus,
ben meus i només meus!
Pinça extrema de plaer.


Foto: Ma Lies (Flickr)