Filòsofs, científics, profetes, escriptors, polítics i, en definitiva, homes i dones de tota mena, s'han fet aquesta pregunta des de l'albor dels temps. Tots, a base de pensar-hi poca o molta estona, hem anat modelant una teoria pròpia. Jordi Sabaté i Pi ens va explicar la seva el passat 21 de maig al programa Savis del Canal 33. Ho va fer remetent-se al Big Bang; al llarg camí que ha fet possible el naixement d'estrelles i planetes; a l'inici de la vida a la Terra; a l'evolució d'animals i plantes; i, finalment, a l'aparició de l'homo sapiens. Som, va dir, "la consciència de la matèria". Una definició que jo trobo, a més d'extraordinàriament precisa, poètica. Diuen que la realitat supera la ficció. La bellesa de l'univers també supera, moltes vegades, la de la poesia.
Foto: Flickr (Blueju38)
Entrades
2 comentaris:
Tens raó. Que boniques aquestes paraules! Clicaré els enllaços al vespre a veure si tinc més temps.
M'encanta, aquesta definició del que som!
Excel·lent post, Teresa!
Publica un comentari a l'entrada