Fa massa temps que neva pols de mort
sobre les meves mans resseques.
Fa tant de temps que tothom pensa
que per dintre em consumeixo.
Però jo sóc un ésser terriblement egoista
i només vull que arribi l’estiu i no se’n vagi.
És en la desesperança dels altres
que he trobat el meu camí.
Foto: Flickr (Mark Paciga)
Entrades
5 comentaris:
tothom no pensa amb ningú, som nosaltres qui ens ho pensem, la clau de tot la té un.
com sentim la realitat pot canviar cada dia...
un poema molt nu, m'agrada!
"En la desesperança dels altres he trobat el meu camí."
És un vers impactant, que d'entrada em fa com angúnia i que en pocs segons ja he fet meu. I trobo que és ben bé així...
Bon any, Teresa!
Per un venturós 2011.
Un bon estrenar l'onze, Teresa!
Bon any nou a tots! Lolita, tens tota la raó: la clau està en nosaltres mateixos. Per un 2011 ple de versos!
Publica un comentari a l'entrada