dissabte, 27 de juliol del 2013

El temps perdut


Lamentes que ens coneguéssim massa tard.
I em parles de la dolçor del primer bes
i dels colors que es veuen molt més vius
sense aquest vidre, com fumat, 
que va bastint a trompicons
la solitud.
I jo et dic que sí, que t’entenc,
que també maleeixo el fat pel temps perdut.
Però que no puc deixar de pensar
que, aviat o tard, un dia, ens vam conèixer.


Foto: Flickr (epSOs.de)

3 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

Quin plaer, llegir-te de nou!

Helena Bonals ha dit...

Com recuperes el temps!

Teresa Bosch ha dit...

Gràcies Mercè i Helena! Un plaer rebre els vostres comentaris de nou!