El temps perdut

Lamentes que ens coneguéssim massa tard.

I em parles de la dolçor del primer bes

i dels colors que es veuen molt més vius

sense aquest vidre, com fumat, 

que va bastint a trompicons

la solitud.

I jo et dic que sí, que t’entenc,

que també maleeixo el fat pel temps perdut.

Però que no puc deixar de pensar

que, aviat o tard, un dia, ens vam conèixer.

Foto: Flickr (epSOs.de)